Un dels problemes que ens trobem els que vivim a comarques de muntanya, són la manca de recursos i serveis, i si a sobre parlem de recursos per a persones amb discapacitat el tema empitjora.

L’Òmnia de la Seu ja fa 5 anys que participa dins del projecte què Aspid www.aspid.cat té a la comarca.

Aspid és una entitat fundada per un grup de persones amb discapacitat física i que treballa per a desenvolupar programes i serveis amb l’objectiu darrer de impulsar el benestar i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física.

Un dels materials adaptats amb els que comptem, són els ratolins adaptats.

Al nostre espai tenim de dos tipus, aquest serien els mouses de bola

i aquest altre seria de polsadors o commutadors

Característiques d’aquests ratolins adaptats:

Trackball de bola gegant: la seva bola gran esta pensada per diferents tipus d’usuaris amb problemes de motricitat a les extremitats superiors, però que són capaços de

fer-ho anar amb la palma de la mà. També es una eina molt bona per a nens i gent gran.

Joystick: recomanat per usuaris amb dificultats motores a les mans, espamos musculars o mala coordinació oculo-manual. A més té mànecs diferents per poder cobrir mes adaptacions.

Trackball: recomanat per persones amb problemes motors a les extremitats superiors, però que poden fer anar els dits o la palma de la ma.

BJoy Clic Plus: Aquest mouse és el més versàtil ja que el pots configurar depenen la discapacitat de la persona. Pensat per a usuaris amb dificultat de control de moviment.

Moltes discapacitats físiques són a causa d’accidents laborals, d’altres per genètica o malaltia degenerativa (esclerosi múltiple..etc) el cas és, que quan t’arriba al teu Punt una persona amb alguna d’aquestes discapacitats agraeixes el tenir material adaptat, pantalla, teclats però sobre tot els ratolins. Aquestes eines adaptades fan que la persona es senti segura, amb confiança, integrada i amb il·lusió per continuar endavant.

Com a dinamitzadora he de dir que la primera vegada que a Òmnia vam tenir una persona amb discapacitat física ho vaig passar una mica magre. No tenia ni idea, no sabia si era adequat ajudar o no, si la persona es trobava còmoda o no …. molt dubtes i molts nervis.

Ara, vist des de la distància me n’adono del que he après gràcies a ells. No són ni més ni menys que un altra persona i es just això lo que ells demanen i si aquest tracte és el que reben la seva resposta és absolutament incondicional.

Encara que no és fàcil, el primer a fer és trencar les nostres pròpies barreres. A partir d’aquí tenir la ment més oberta que mai, estar atent, ser observador i veure que és el que manca a la sala, de quina manera adaptar els materials….i en definitiva mirar de fer el possible per a que aquella persona pugui fer i treballar al nostre espai, però també ser una persona amb empatia però sense caure al parany de la protecció.

Ens queda molt per fer però ja hem fet el primer pas!

“La discapacitat neix en la mirada de l’altre”