Josep Lluis Turuguet (Punt Òmnia La Segarra)

La Segarra es terra de castells i camps de conreu. A qualsevol poble, per petit que sigui, us en podeu trobar un.

http://www.turismesegarra.com/castells.asp

Al març es celebra una marxa a peu de resistència de 50 kilòmetres amb un marge de 12 hores per fer-la. La ruta enllaça varis castells però no tots.

Us volia encoratjat a participar-hi, de fet jo ja fa dos anys que ho faig i no es tan dur com sembla, de fet l’últim any hi va haver-hi 1500 participants dels quals al voltant d’un 90% van acabar la cursa.

http://www.marxadelscastells.com/

Antonio Collado (Santa Coloma de Cervelló)

El meu racó preferit és el riu. Si: el riu quasi mort, contaminat…però recuperant-se. Quan arriba el bon temps fa goig fer una passejada amb la bici, tot ple d’ocells. A Sant Boi han posat aquesta pasarel·la que per fi permet accedir-hi fàcilment. I l’adequació dels camins del marge fins la platja fa que sigui una excursió del més recomanable. Els miradors, els avions passan-te pel cap, les aus, la platja protegida… en fi.
Us imagineu poder banyar-nos un dia al riu?

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9

Dulce Sorolla i Àlex Gonzàlez (ADSIS)

No és que resulti un lloc gaire turístic, ni tan sols estiuenc… però fa uns mesos Gisela i MariÀngeles, persones usuàries del Punt Òmnia, van crear un bloc a l’Omnia del Carmel, van fotografiar aquest grafitti que suposa ja una part emblemàtica del barri, i van redactar la seva corresponent entrada al bloc.

http://miercolesentrecoles.blogspot.com/2009/02/pintadas-callejeras-asi-si.html

Cristian Jose Velasco (Amposta)

Lugares turisticos por esta zona hay muchos, de playa, de montaña, pero sin duda lo más representativo de nuestra zona y de nuestro pueblo en si es el rio y con él el delta del Ebro. Es por eso que para mi el parque narural del delta es lo que recomiendo. En esta pagina encontraras información de rutas turísticas, lugares de interés y demás, Parque Natural del Delta del Ebro

Roser López Lledós (Òmnia Centcelles)

Núria Perpinyà TTO Girona i Catalunya Central

Jo soc de Ribes de Freser però el més bonic és veure i viure tota la Vall de Ribes. Us en deixo una petita presentació i podeu fer una ullada a la pàgina web que us adjunto. Hi trobareu informació d’allotjaments, de la natura, dels poblets, …

La Vall de Ribes es troba situada al nord-oest de la comarca del Ripollès i comprèn els pobles de Campelles, Planoles, Pardines, Queralbs, Toses i Ribes de Freser, capital econòmica de la Vall. La riquesa ecològica de l’entorn és el principal atractiu de la zona, l’aigua és present en qualsevol racó prenent la forma de font, doll o torrent.

La vegetació típica de l’alta muntanya voreja als camins i petits corriols apropiats per fer-hi excursions, i conflueix amb la fauna autòctona i els animals de pagès, propietaris de les arbredes, pastures i prats. Des de qualsevol indret es poden descobrir panoràmiques inesperades, com per exemple, l’arquitectura rural que s’integra perfectament en el paisatge i els testimonis de la presència pagesa des de corrals, saleres i cabanes de pastors. El romànic però és el vestigi més rellevant a la Vall, des d’importants conjunts monumentals fins a petites esglésies i que es barregen enmig de castells medievals i edificis modernistes consolidant així un bé patrimonial al territori.
La gastronomia és rica de productes artesans com la mel, els mets, els làctics, les daines, el mató, els embotits i la carn pròpia de la zona.
La idiosincràsia de la Vall ha mantingut una cultura plena de costums i tradicions de muntanya.

vall de Ribes

Per més informació cliqueu a aquí

Enric Torras ( Palau Bojons, Vic)

Tot i el seu esperit historico-polític, en majúscules allo que més em motiva per escollir  i recomanar tal indret és una historia més recent; durant la repressió de la llengua  catalana en l’anterior regim, un humil professor de catala i militant d’Esquerra de tota  la vida, feia classes clandestines de tots els nivells al Temple Roma de Vic. S’anomenava
Armand Quintana, un poeta, literat ( cultiva més la prosa “El temps cremat” ), polític i  persona de referencia cultural i humana a Osona, per tant periferia d’altres punt més  memorables als llibres de text.
La vida i l’obra de l’Armand Quintana, la seva defensa de la cultural catalanes i el seu  nivell literari, fins ara han passat desapercebuts. Espero que el Temple Roma i l’anima  que encara fa emocionar al moment d’entrar-hi us esperoni a visitar-lo.

Més informació cliqueu a aquí

Wafa Marsi ( Ripoll 60)

Suposo que definir Marrakech amb l’epítet de 1000 més 1, us pot sorprendre però es que recorre els molts racons d’aquesta ciutat és recorre cada un dels contes de les mil i una nit amb tota la seva màgia oriental. I les nits no deixen de ser l’ombra de les mil i una palmeres que rodegen la ciutat amb aspecte d’un gran oasis.

Poder passejar per mig de la medina i deixar-te encantar per les olors i els colors que et transporten a un altre espai, a una altra realitat… poder seure en una terrassa de qualsevol bar de la coneguda plaça de Jamaa el Fna. Poder contemplar l’anar i venir de tota aquella gent, en la que la paraula presa no te cabuda en el seu diccionari, és una de les coses que enamora d’aquesta meravellosa ciutat que tard o d’hora us recomano que visiteu.

José Navarro ( PO Blanes)

Doncs aquesta es una foto feta des de la Punta de Santa Anna, una petita platja amagada darrera del Port de Blanes que des de fa uns anys per arribar-hi t’has de mullar passant per unes roques o fer una petita grimpada.
La Punta Santa Anna, es un petit braç de sorra que arriba fins a una gran roca, creant una platjeta a tots dos costats del braç, així un dels dos, sempre esta protegit dels onatges. Per desgracia les constants llevantades i la falta d’arribada de sorra fa que de mica en mica vagi reculant, i aquest any hi ha poc més de tres metres de pedres. A més, amb la ampliació prevista del Port desapareixerà aquest encantador racó.

A la foto es veu al fons el Jardí Botànic “Mar i Murtra”, un altre espai interessant del poble.

Miriam Garcia TTO Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre

El meu racó preferit es el campanar de l’Esglesia de Sant Joan de Valls. Sempre m’han agradat les alçades i des de el campanar es pot apreciar tot Valls des de l’aire. Els carrers estrets, les arcades, les diferents esglésies, el barri antic, els llindars de valls. Es una magnifica vista que recomano des del campanar més alt de Catalunya.

Fotogràfia de l’Oscar Sanroma.

Gabriel González TTO Baix Llobregat i alguna cosa més..

Jo no tinc cap indret favorit al meu entorn. La veritat és que la Ciutat Cooperativa, el lloc a on visc, és una ciutat dormitori dels anys 70 que tampoc invita gaire al romanticisme, malgrat que els seus carrers estan plens de records i de la meva història personal i sobretot de la seva gent, que al cap i la fi, és el que realment crec que dóna esperit als llocs.

Com a mostra una foto del meu pare, per queixar-se a l’ajuntament de Sant Boi de l’abandonament d’algunes zones.

Maurici Jaumandreu. Punt Òmnia Montigalà (Badalona)

A Badalona hi tenim diversos indrets que de ben segur atrauran l’atenció del visitant. En clau històrica, Badalona ens ofereix una gran quantitat de restes arqueològiques, entre les quals destaquen les ibèriques i les espectaculars termes de la ciutat romana de Baetulo, situades aquestes al subsòl del Museu de la ciutat. Val a dir que són les úniques de Catalunya que conserven totes les estances que conformaven el conjunt! Altres restes, com les del fòrum de la ciutat romana, encara es troben en procés d’excavació, mentre que n’hi ha ja han esdevingut tot un emblema de la nostra ciutat, com la Casa dels Dofins o el jardí de Quint Licini, ubicables novament en l’esplendor de Baetulo.

Ara bé, altres atractius badalonins són el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, fundat el segle XV i declarat Monument Històric-artístic d’Interès Nacional l’any 1975. L’edifici destaca pel claustre gòtic contornats per uns magnífics jardins d’època. De la mateixa, a Badalona comptem amb altres edificis d’interès, com ara la masia d’origen medieval de can Miravitges, situada sobre la vall de Pomar, al bell mig de la Serralada de Marina i que, malgrat les diverses modificacions arquitectòniques, la més significativa de les quals data del segle XVIII, manté el regust esplendorós de la Badalona rural, avui quasi oblidada.

Finalment, per a aquells nostàlgics del passat més recent, destacarem la fàbrica Anís del Mono la qual, fundada pels germans Bosch l’any 1868, porta més de 130 anys en funcionament, aconseguint situar aquest licor anisat entre els indispensables de qualsevol establiment hosteler.

http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca.html

http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca/itineraris.html

A Badalona hi tenim diversos indrets que de ben segur atrauran l’atenció del visitant. En clau històrica, Badalona ens ofereix una gran quantitat de restes arqueològiques, entre les quals destaquen les ibèriques i les espectaculars termes de la ciutat romana de Baetulo, situades aquestes al subsòl del Museu de la ciutat. Val a dir que són les úniques de Catalunya que conserven totes les estances que conformaven el conjunt! Altres restes, com les del fòrum de la ciutat romana, encara es troben en procés d’excavació, mentre que n’hi ha ja han esdevingut tot un emblema de la nostra ciutat, com la Casa dels Dofins o el jardí de Quint Licini, ubicables novament en l’esplendor de Baetulo.

Ara bé, altres atractius badalonins són el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, fundat el segle XV i declarat Monument Històric-artístic d’Interès Nacional l’any 1975. L’edifici destaca pel claustre gòtic contornats per uns magnífics jardins d’època. De la mateixa, a Badalona comptem amb altres edificis d’interès, com ara la masia d’origen medieval de can Miravitges, situada sobre la vall de Pomar, al bell mig de la Serralada de Marina i que, malgrat les diverses modificacions arquitectòniques, la més significativa de les quals data del segle XVIII, manté el regust esplendorós de la Badalona rural, avui quasi oblidada.

Finalment, per a aquells nostàlgics del passat més recent, destacarem la fàbrica Anís del Mono la qual, fundada pels germans Bosch l’any 1868, porta més de 130 anys en funcionament, aconseguint situar aquest licor anisat entre els indispensables de qualsevol establiment hosteler.

Anna Rosinés Pons. Tècnica territorial Òmnia Barcelona

Les Oluges és un lloc molt especial ja s’hi troben les meves arrels. El paisatge i clima, durs i contrastats, donen un caràcter especial a la seva gent. Els camps de blat i ordi, els ametllers i oliveres, el Sió, les costes i les planes, el fred i la calor, el silenci, la matança del porc, l’hort, les primeres pedalades… un indret per viure i un refugi on el temps es para.

http://es.wikipedia.org/wiki/Olujas: Les Oluges a la wikipedia
http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2515220002 : diputació de Lleida
http://oluges.ddl.net/: web de l’ajuntament de Les Oluges

Les Oluges a Google Maps

Carlos Ávila Jordan. Punt Òmnia Salut Alta (Badalona)

El punt Òmnia la Salut Alta han fet un rally fotogràfic per descobrir els seus indrets favorit del seu barri, La Salut de de Badalona. Al següent enllaç trobareu les imatges dels seus racons preferits!:

http://lasalut.wordpress.com/


  • Categories

  • Informació Òmnia

  • El núvol

  • Archives

  • Repositori Tasta'm

  • RSS Estigues al corrent del que fem!

  • logoomnia

    logopunttic

    logobenestarsocial

    logofce


Forma part de: