{"id":112,"date":"2016-09-27T10:19:13","date_gmt":"2016-09-27T10:19:13","guid":{"rendered":"http:\/\/xarxaomnia.gencat.cat\/blocs\/centcelles\/?page_id=112"},"modified":"2016-09-27T10:38:23","modified_gmt":"2016-09-27T10:38:23","slug":"el-barri-centcelles","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/el-barri-centcelles\/","title":{"rendered":"El barri"},"content":{"rendered":"

Entre<\/span> Constant\u00ed<\/span> i el riu<\/span> Francol\u00ed<\/span>, s\u2019alcen<\/span> les restes<\/span> d\u2019una<\/span> gran<\/span> vil\u2022la<\/span> romana<\/span> que<\/span> ha despertat<\/span> l\u2019inter\u00e8s<\/span>d\u2019estudiosos<\/span> i afeccionats<\/span> des de finals del segle<\/span> XIX<\/span> (els mosaics es<\/span> descobreixen<\/span> l\u2019any<\/span> 1877), tot i que<\/span> ja<\/span>Llu\u00eds<\/span> Pons d\u2019Icart<\/span> havia<\/span> assenyalat<\/span> la romanitat<\/span> de les restes<\/span> a finals del segle<\/span> XVI.\"\"<\/p>\n

Les restes<\/span> m\u00e9s<\/span> antigues<\/span> corresponen<\/span> a un petit establiment<\/span> rural d\u2019\u00e8poca<\/span> republicana<\/span> que<\/span> en els segles<\/span> II-IaC<\/span> devia<\/span> aprofitar<\/span> el potencial<\/span> agr\u00edcola<\/span> del marge<\/span> dret<\/span> del riu<\/span> Francol\u00ed<\/span>, una<\/span> via natural de comunicaci\u00f3<\/span> entre<\/span>la costa<\/span> (Tarraco<\/span>) i les planes de l\u2019interior<\/span> (Ilerda<\/span>). En \u00e8poca<\/span> Imperial (I-II dC<\/span>) es<\/span> construeix<\/span> una<\/span> primera<\/span> vil\u2022la<\/span>romana<\/span> adre\u00e7ada<\/span> principalment<\/span> a l\u2019explotaci\u00f3<\/span> agr\u00edcola<\/span>. Aquest<\/span> edifici<\/span>, reformat en el segle<\/span> III dC<\/span>, desapareix<\/span>per deixar<\/span> pas, en un moment encara<\/span> incert<\/span> del segle<\/span> IV, a una<\/span> nova vil\u2022la<\/span> caracteritzada<\/span> per lamonumentalitat<\/span> del sector residencial<\/span>. Les restes<\/span> actualment<\/span> visibles<\/span> i visitables<\/span> corresponen<\/span> a aquest<\/span>edifici<\/span> d\u2019\u00e8poca<\/span> tardana<\/span> que<\/span> incorpora<\/span> en el seu<\/span> cos<\/span> central la sala<\/span> de la c\u00fapula<\/span>.<\/p>\n

El mosaic que<\/span> revesteix aquesta c\u00fapula<\/span> est\u00e0 ordenat en tres franges horitzontals separades per bandes decoratives que<\/span> culminen en un medall\u00f3 central. La franja inferior, situada per damunt de la pintura muralque<\/span> decora les parets, representa una<\/span> cacera presidida pel grup de ca\u00e7adors, on es<\/span> destaca el personatge central, situat a l\u2019eix oposat a la porta, sobre la finestra, i que<\/span> podria correspondre al “dominus” o senyor de la vil\u2022la<\/span>. La franja interm\u00e8dia est\u00e0 ocupada per panells amb representacions de diversos passatges de l\u2019Antic i del Nou Testament, com ara els profetes Daniel o Jon\u00e0s o la figura del Bon Pastor. La franja superior, sobre una<\/span> ampla banda decorativa, presenta quatre panells amb escenes presidides per personatges entronitzats separats per les representacions de les estacions de l\u2019any<\/span>. Del medall\u00f3 que<\/span> decorava el zenit de la c\u00fapula<\/span>, molt malm\u00e8s, nom\u00e9s es<\/span> distingeixen dos rostres.<\/p>\n

La interpretaci\u00f3 de les escenes representades en el mosaic que<\/span> decora la c\u00fapula<\/span>, la troballa d\u2019una<\/span> cripta sota el subs\u00f2l de la sala<\/span> i altres dades disperses, com el mateix nom de Constant\u00ed<\/span>, van fer pensar als investigadors alemanys que<\/span> l\u2019edifici, projectat inicialment com a vil\u2022la<\/span>, va acabar convertint-se en mausoleu de Constant, fill de Constant\u00ed<\/span> el Gran, assassinat l\u2019any<\/span> 350 dC<\/span> per l\u2019usurpador Magnenci. Aquesta proposta de considerar Centcelles com un mausoleu imperial ha propiciat l\u2019aparici\u00f3 d\u2019altres interpretacions que<\/span> posen en dubte tant el car\u00e0cter funerari de l\u2019edifici com, especialment, el destinatari imperial de la tomba i les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riquesque<\/span> l\u2019envoltarien. Actualment, es<\/span> referma la tend\u00e8ncia a considerar Centcelles com una<\/span> vil\u2022la<\/span> tardoromana propietat d\u2019un destacat personatge de la jerarquia eclesi\u00e0stica (bisbe) o civil (praeses, governador). No obstant, resten obertes les portes a la interpretaci\u00f3 definitiva d\u2019una<\/span> edificaci\u00f3 tan singular i excepcional com Centcelles.<\/p>\n

\"foto-de-centcelles\"

Runes a Centcelles.<\/p><\/div>\n

Abandonada a finals de l\u2019antiguitat tardana<\/span>, l\u2019edificaci\u00f3 es<\/span> transforma primer en esgl\u00e9sia (segles<\/span> XII-XIV) de la vila medieval de Centcelles, despr\u00e9s en ermita sota l\u2019advocaci\u00f3 de Sant Bartomeu (segles<\/span> XV- mitjans XIX<\/span>) i, m\u00e9s<\/span> tard, en masia (mitjans XIX<\/span>– mitjans XX). A partir de 1959, Centcelles va ser objecte d\u2019excavacions i restauracions a c\u00e0rrec d\u2019un equip d\u2019investigadors de l\u2019Institut Arqueol\u00f2gic Alemany de Madrid (DAI), sota la direcci\u00f3 de H. Schlunk i Th. Hauschild. Un cop finalitzats aquests treballs, l\u2019any<\/span> 1978 es<\/span> va cedir el monument a l\u2019Estat espanyol i, amb el trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies a la Generalitat de Catalunya, va ser adscrit al Museu Nacional Arqueol\u00f2gic de Tarragona. El novembre del 2000 va ser incl\u00f2s en la relaci\u00f3 de monuments de Tarraco<\/span> declarats patrimoni mundial.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre Constant\u00ed i el riu Francol\u00ed, s\u2019alcen les restes d\u2019una gran vil\u2022la romana que ha despertat l\u2019inter\u00e8sd\u2019estudiosos i afeccionats des de finals del segle XIX (els mosaics es descobreixen l\u2019any 1877), tot i que jaLlu\u00eds Pons d\u2019Icart havia assenyalat la romanitat de les restes a finals del segle XVI. Les restes m\u00e9s antigues corresponen a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-112","page","type-page","status-publish","czr-hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=112"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":127,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/112\/revisions\/127"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/centcelles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}