Des de la posició que la formació d’adults en TIC et dóna respecte les motivacions i dificultats que aquest col•lectiu té quan busca una formació inicial en Informàtica personal, acostumem a valorar que els joves ho tenen molt més fàcil. Més fàcil perquè han nascut envoltats de tecnologia, i la presència en el seu oci, la seva educació i en general la seva vida diària han estat naturals i totalment marcades pel moment que els ha tocat viure. Pensem llavors que aquest coneixement de com fer les coses, els coneixements manipulatius i tècnics, els fa millors usuaris de les TIC… però això és realment així?

Sens dubte el control que tenen sobre la telefonia mòbil i les seves possibilitats, l’agilitat amb la que fan servir un entorn multi tasca i l’habilitat amb la que fan servir les comunicacions dóna enveja als adults que se’ls miren amb la sensació de que ells van néixer en el moment equivocat,  malgrat tot, és arriscat pensar que aquest coneixement tècnic hagi anat acompanyat d’una formació més reflexiva de les implicacions i abast ètic i social que poden tenir aquestes eines, que al cap i a la fi, el que fan es moure zeros i uns que representen records, emocions i vivències presents en el dia a dia de les nostres vides.

Sembla que hi ha una descompensació entre el nivell de coneixement tècnic i d’utilització pràctica i el nivell de reflexió sobre les implicacions i les possibilitats socials i culturals que tenen les TIC. Les grans companyies de Tecnologia estan centrades en fer dels seus últims dispositius l’objecte de desig del comprador, i aquest allau de publicitat i informació consumista no donen temps ni espai a la reflexió. Històricament ha estat molt difícil valorar a priori les conseqüències d’una Tecnologia i s’han generat situacions que ningú havia pogut pronosticar, d’altra banda és veritat que les TIC han entrat al sistema educatiu amb les dificultats que implica la inversió econòmica de la qual depèn i la manca de coneixement i formació dels docents d’una altra generació, que a vegades s’enfronten amb recel i neguit a unes eines a les quals miren amb reticència i amb la seguretat de que els seus alumnes manipulen millor. Malgrat tot, és la seva experiència professional i educativa la que hauria de guiar la seva estratègia educativa amb els joves, ja que al cap i la fi el que es treballa no deixa de ser adquisició de coneixement i mecanismes de comunicació humana, sigui mitjançant eines digitals o no.

Hi ha molts clixés i etiquetes negatives que van de la mà de les TIC: la incomunicació i l’aïllament personal, agressions de tot tipus, delinqüència … els mitjans de comunicació buscant l’audiència a través de la morbositat i les notícies amb impacte emocional no paren de presentar una Internet plena del pitjor que el gènere humà pot oferir i aparador de les pitjors accions de l’ésser humà. Això possiblement és fruit en part de la relativa joventut del mitjà, però seran els ciutadans digitals els que hauran de posar una mica de claredat en totes aquestes qüestions. Projectes com el que presenta la Fundació Marianao que aglutina la inserció laboral i la cura del medi ambient a través de les TIC, planteja uns objectius que moltes persones podrien entendre com a contradictoris: les màquines sempre s’han vist com a amenaces per l’ocupació i una font de residus que degrada la salut del nostre planeta.

Les generacions digitals i els seus “nadius digitals” descobriran una societat que està encara per arribar i noves formes de participació i d’exercir la seva responsabilitat com a ciutadans. Els nous oficis requeriran una perfils professionals en constant procés d’aprenentatge i adaptació, persones més atentes. En aquest sentit cal treballar des de ja mateix en un ús responsable de les TIC centrant l’atenció en el fet que a l’altra banda de la pantalla hi ha persones, i això és el més important.

Serà un camí ple de processos d’aprenentatge continuats i una reflexió constant al voltant dels mateixos, però també una font d’oportunitats per participar en la vida de la nostra Societat i fer un món més participatiu a on tothom podrà dir la seva i fer-se sentir. Ara mateix tothom pot ser editor al web, només cal tenir alguna cosa a dir. Les administracions, en aquest sentit, hauran d’oferir mecanismes de participació ciutadana que abans d’Internet eren impensables i que les actuals i futures generacions podran fer servir amb el privilegi que les TIC ofereixen per fer una Societat de la Informació i el Coneixement més justa.

Gabriel González – tècnic ODC


  • Categories

  • Informació Òmnia

  • El núvol

  • Archives

  • Repositori Tasta'm

  • RSS Estigues al corrent del que fem!

  • logoomnia

    logopunttic

    logobenestarsocial

    logofce


Forma part de: