Feia poc es publicava un article que presentava els resultats d’un estudi sobre la inefic\u00e0cia de les activitats tipus braintraining<\/strong> per fer-nos m\u00e9s intel\u00b7ligents. Podeu consultar els resultats aqu\u00ed<\/a>. Per qu\u00e8 comen\u00e7o aquesta reflexi\u00f3 aix\u00ed?<\/p>\n B\u00e9, s\u00f3n molts els punts \u00f2mnia que dintre de la seva activitat disposen d’un espai de treball amb persones grans i amb discapacitat intel\u00b7lectual i ps\u00edquica<\/strong> i a on s’utilitza aquest tipus de programari b\u00e9 com a un activitat d’entrada a l’\u00fas d’ordinadors o com una eina d’estimulaci\u00f3 cognitiva. La majoria d’aquestes activitats es basen en jocs molts senzills amb una interf\u00edcie molt visual i que es fan servir amb el ratol\u00ed. Aquest senzillesa i el component l\u00fadic s\u00f3n elements importants per motivar en l’\u00fas del PC a persones que arriben amb molta por i una manca de confian\u00e7a important al voltant de les seves capacitats.<\/p>\nngg_shortcode_0_placeholder\n Tal i com dic, aquests jocs dissenyats per la millora de la mem\u00f2ria, l’atenci\u00f3 i altres capacitats cognitives b\u00e0siques, s\u00f3n l’eina fonamental en molts dels tallers que es realitzen amb els col\u00b7lectius amb m\u00e9s dificultats d’aprenentatge<\/strong>. M\u00e9s enll\u00e0 de la utilitat com a refor\u00e7adors de les capacitats cognitives de la persona, l’oportunitat que ofereixen aquestes eines \u00e9s la de permetre participar en un espai social i normalitzat<\/strong> a persones que creien que ja no podrien aprendre i sobretot, que aix\u00f2 de la inform\u00e0tica els quedava massa lluny.<\/p>\n La meva experi\u00e8ncia com a ex-dinamitzador del punt \u00d2mnia de la Fundaci\u00f3 Marianao<\/strong> de Sant Boi de Llobregat, una vila amb una tradici\u00f3 important en l’assist\u00e8ncia a la discapacitat ps\u00edquica, em va permetre entrar en contacte amb aquesta realitat i treballar molt a prop amb joves amb discapacitat intel\u00b7lectual i tamb\u00e9 amb adults amb discapacitat ps\u00edquica, pels quals, venir al punt era l’excusa per sortir de les quatre parets del centre psiqui\u00e0tric i anar a l’edifici dels balcons de colors per veure’s envoltats de nens i joves, de rialles i de vides que no s\u00f3n les que habitualment podien compartir.\u00a0 Era l’excusa per fer un caf\u00e8 i passejar, conversar amb gent que no eren pacients com ells i elles i passar una bona estona fent trencaclosques, escoltant m\u00fasica, veient videoclips o s\u00e8ries de TV, i buscant informaci\u00f3 sobre qualsevol tema que es puguessin imaginar (una aut\u00e8ntica prova de foc pel que escriu).<\/p>\nngg_shortcode_1_placeholder\n D’aquests espais no nom\u00e9s aprenen ells, com a qualsevol relaci\u00f3 d’aprenentatge,\u00a0 i n’hi ha un aut\u00e8ntic intercanvi<\/strong> amb el coneixement d’experi\u00e8ncies de vida sorprenents i terribles, per\u00f2 amb moments molt divertits i amb l’apropament a una visi\u00f3 del m\u00f3n que ens fa replantejar moltes coses. Durant aquest intercanvi un apr\u00e8n la import\u00e0ncia de respectar<\/strong> el temps de cada persona, i sobretot la necessitat d’oferir solucions individualitzades i escoltar<\/strong>: un aut\u00e8ntic hort per cultivar la paci\u00e8ncia i relativitzar<\/strong> les nostres pr\u00f2pies creences. Malgrat les dificultats, la quantitat d’afecte<\/strong> que el professional comparteix, \u00e9s el millor premi al desenvolupament de l’activitat.<\/p>\n Recordo els contes impossibles d’en “M” i la seva mania d’apagar l’ordinador quan menys t’ho esperaves perqu\u00e8 deia que estava a punt d’esclatar, les recerques filos\u00f2fiques del “R” sempre carregat amb diaris i revistes, i com es sorprenia la “M” cada vegada que busc\u00e0vem una can\u00e7\u00f3 i la trob\u00e0vem… No menys sorprenent i enriquidor era poder saber una miqueta del que pensaven i sentien, llegint els articles que publicaven als blocs… articles divertits a vegades, per\u00f2 tamb\u00e9 terribles i plens de dif\u00edcils experi\u00e8ncies de vida.<\/p>\n Tot aix\u00f2, malgrat el que diguin els estudis sobre l’efic\u00e0cia del programari d’estimulaci\u00f3 cognitiva, \u00e9s motiu suficient per\u00a0 continuar fent-los servir malgrat que no millorin la mem\u00f2ria o l’atenci\u00f3 de les persones que els fan servir. Tot aix\u00f2 d\u00f3na sentit a un projecte que, com \u00d2mnia, vol oferir un espai acollidor i de conviv\u00e8ncia per a tothom!<\/strong><\/p>\n ngg_shortcode_2_placeholder Res millor que finalitzar amb algunes reflexions de persones dinamitzadores que tenen l’oportunitat i la sort de treballar i aprendre amb aquests col\u00b7lectius:<\/p>\n Jo crec que el treball que fem a l’\u00d2mnia de les Escodines amb els discapacitats ps\u00edquics \u00e9s nom\u00e9s el punt d’arrencada d’un projecte d’inserci\u00f3 o reinserci\u00f3 social que va m\u00e9s enll\u00e0 de l’aula d’inform\u00e0tica. Porto 5 anys treballant amb diferents col\u00b7lectius amb diferents discapacitats f\u00edsiques i mentals. He apr\u00e8s infinitat d’habilitats amb ells. Potser la qualitat, aptitud, actitud i la for\u00e7a de voluntat s\u00f3n les habilitats que m\u00e9s m’han sorpr\u00e8s. Com educadora s\u00e9 que tothom \u00e9s capa\u00e7 de fer per\u00f2 sincerament fins que no es porta\u00a0 a la practica no es veu, i aix\u00f2 \u00e9s lo que jo recomano, treballar amb aquest col\u00b7lectius, nom\u00e9s cal paci\u00e8ncia i de seguida es veu el treball i com progressen. ngg_shortcode_3_placeholder Les TICS fan possible i f\u00e0cil, **a un nivell virtual**, per al col\u00b7lectiu de persones amb discapacitat al meu Punt, el que sembla impossible o dif\u00edcil, a un nivell real: entrar al m\u00f3n de la informaci\u00f3 i de la comunicaci\u00f3, on tots som iguals i a tots ens pertany . Les TICS s\u00f3n un pont, en definitiva, perqu\u00e8 aquestes persones puguin accedir al m\u00f3n de la m\u00fasica, la imatge, la cultura, la participaci\u00f3, la lectura, l’oci… el m\u00f3n de tothom.<\/em> No s\u00e9….., \u00e9s molt dif\u00edcil fer una reflexi\u00f3, jo el que percebo \u00e9s aix\u00f2:
\n<\/strong><\/p>\n
\nEn el nostre cas son disminuits lleus, persones amb problemes ps\u00edquics derivats de malaties mentals (esquizofr\u00e8ncia, depressi\u00f3, etc.) o addiccions. Son persones que anteriorment havien format part de la vida social, amb menys o m\u00e9s involucraci\u00f3, i que ara els hem de donar un cop de m\u00e0 perqu\u00e8 normalitzin la seva vida. En el nostre cas, parlem d’un grup d’unes 20 persones que nom\u00e9s surten del seu “Club Social” o centre de dia per venir a l’\u00d2mnia. Aix\u00f2 \u00e9s un gran pas: han sortit del seu h\u00e0bitat, de la seva c\u00fapula de protecci\u00f3 per anar a un lloc hostil. Un cop aconseguim fer seu l’\u00d2mnia, treballant amb temes quotidians i altres de m\u00e9s l\u00fadics, podem pretendre fer petitissims passets, com per exemple un dia agafar una c\u00e0mara i anar a 100 metres a fer fotos de paisatge. O per exemple que es quedin 5 minutets a la Biblioteca del centre llegint el diari. Per tant, l’\u00d2mnia els \u00e9s una eina de sociabilitzaci\u00f3 i, sobretot, normalitzaci\u00f3.<\/em>
\nAlba- PO Escodines.<\/strong><\/p>\n
\nTot i que hi ha dies molts durs, EM SORPRENEN CADA DIA!!! On s\u00f3n les discapacitats ?? ara despr\u00e9s de tot aquest treball crec que s’hauria de canviar aquesta paraula que ja per si sola discapacita aqualsevol.
\nSi sumen el tema del material adaptat , aix\u00f2 ja \u00e9s la BOMBA!!!
\n<\/em>Ester Collado – PO La Seu d’Urgell<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\nIsabel Becerra – PO Sant Vicen\u00e7 dels Horts<\/strong>
\n
\nLa meva experi\u00e8ncia en el treball amb discapacitats ps\u00edquics va comen\u00e7ar aproximadament fa 6 o 7 anys. Fins aleshores mai no havia tingut l’oportunitat de treballar amb un col\u00b7lectiu aix\u00ed. Al comen\u00e7ament no sabia b\u00e9 per on havia de tirar. Sincerament no em trobava gens preparada per la feina. Ning\u00fa m’havia explicat com havia de procedir i quines activitats es podian portar a terme.
\nA partir d’aqu\u00ed ha estat un proc\u00e9s d’aprenentatge permanent i sense dubte enriquidor. Ara s\u00e9 m\u00e9s del qu\u00e8 sabia per\u00f2 mai no \u00e9s suficient i la tasca d’aprenentatge \u00e9s permanent.
\nAl llarg d’aquest per\u00edode, els alumnes del centre de lleure i jo hem apr\u00e8s a caminar junts,\u00a0\u00a0 a respectar-nos i a estimar-nos. No ha estat una feina dif\u00edcil, sincerament, m’ho posen molt f\u00e0cil. S\u00f3n persones molt afectuoses i agra\u00efdes i la \u00fanica cosa que pot ser necessiten \u00e9s una mica m\u00e9s de temps per fer les coses i un pel m\u00e9s de paci\u00e8ncia. Per\u00f2 fem el mateix b\u00e0sicament que d’altres grups per\u00f2, m\u00e9s a poc a poc. Necessiten un espai, una oportunitat, respecte i afecte, com tothom.
\nEl nostre bloc: http:\/\/centredelleurelespurna.blogspot.com\/<\/a>
\nEn la jornada de portes obertes de fesInternet (http:\/\/fesinternetvalls2010.blogspot.com\/2010\/05\/portes-obertes-descobreix-la-cultura.html<\/a>) d’enguany tb van participar. <\/em>
\nLuisa Miralles – PO Casa Caritat de Valls<\/strong><\/p>\n
\nL’\u00fas de les TIC ens permet refor\u00e7ar aspectes quotidians amb eines adaptades que faciliten l’aprenentatge, ja que podem optar per diferents formats en funci\u00f3 de les necessitats espec\u00edfiques de cada persona, fent una atenci\u00f3 m\u00e9s individual i no tan de grup. D’altra banda, en funci\u00f3 del grau d’autonomia, l’\u00fas d’eines de comunicaci\u00f3 a Internet els mostra altres opcions i tipus de relaci\u00f3 amb l’entorn, amb les amistats, amb si mateixos i amb la descoberta de noves impressions, motivacions i aprenentatges, tot formant part, en la mida possible, d’una construcci\u00f3 m\u00e9s global.<\/em>
\nCristina Espinosa – PO CIJ Bellvitge<\/strong><\/p>\nngg_shortcode_4_placeholder\n
\nEl venir a l’\u00d2mnia \u00e9s un esdeveniment setmanal que els agrada molt, mai falten, se senten importants, aut\u00f2noms i companys, i gaudeixen jugant, xatejant i aprenent coses noves. La interrelaci\u00f3 \u00e9s un factor imprescindible: parlar de les seves coses, celebrar els aniversaris, posar la seva m\u00fasica i fer unes rialles… S\u00f3n una nota de color molt especial a l’\u00d2mnia.<\/em>
\nAzucena Allueva, PO GI San Cosme<\/strong><\/p>\n
\nAl PO de Blanes treballem amb persones amb discapacitat intel\u00b7lectual des de gaireb\u00e9 el primer dia que vam obrir les portes ara fa tres anys. I de totes les aportacions que les Tic donen a aquest col\u00b7lectiu: proc\u00e9s educatiu, socialitzaci\u00f3, estimulaci\u00f3 cognitiva… jo em quedo clarament amb dues:
\nLa primera (arrel de la posada en marxa del blog del rusc) es el fet de la\u00a0 visualitzaci\u00f3<\/strong>, el fet d’estar presents a la xarxa i aportar el nostre granet de sorra pel coneixement i el reconeixement de les persones amb discapacitat i les seves realitats.
\nEl segon es el fet normalitzador<\/strong>, el que les persones amb discapacitat no quedin fora de la societat tecnol\u00f2gica, el fet de que el Jordi, la Magda o el Cristian es comuniquin amb el correu electr\u00f2nic, mirin el v\u00eddeo de la Shakira al Youtube, facin una partideta al Bubble on-line o vegin les \u00faltimes noticies del Bar\u00e7a com tothom. Aquesta es la aportaci\u00f3 m\u00e9s gran que \u00d2mnia fa a aquest col\u00b7lectiu.<\/em><\/p>\n