Els usuaris del \u00d2mnia han fet recerca des del 25 d’octubre per consultar la festa de la castanyada i les seves festes germanes i em trobat una informaci\u00f3 rellevant: el Halloween t\u00e9 origen a Europa i m\u00e9s coses<\/p>\n
Castanyada i festes germanes<\/strong><\/p>\n Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n Des del paleol\u00edtic l’home es va alimentar de castanyes i gles. Amb l’expansi\u00f3 del cultiu de castanyers pels romans, el seu fruit es va convertir a la base de l’alimentaci\u00f3 de la poblaci\u00f3, tant com a fruit fresc, sec o m\u00f2lt per fer farina. Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Am\u00e8rica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentaci\u00f3 camperola.<\/p>\n Hi ha diverses teories sobre l’origen del terme *magosto: *Magnus *Ustus (gran foc) o *Magum *Ustum (ressaltant el car\u00e0cter m\u00e0gic del foc). La festa<\/strong><\/p>\n Existeixen celebracions molt similars, per\u00f2 amb altres noms, en gaireb\u00e9 totes les zones de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica on abunden les castanyes.<\/p>\n Catalunya \/ Castanyada <\/strong><\/p>\n Es degusten castanyes rostides i s\u2019acompanyen de panellets, boniatos i fruita confitada. La beguda t\u00edpica de la *castanyada \u00e9s el moscatell.<\/p>\n Sembla que el costum d\u2019ingerir aquests aliments -altament energ\u00e8tics- prov\u00e9 del fet que durant la nit del Tots els Sants, vig\u00edlia del dia dels morts, es tocava a morts sense parar fins a l’alba; amics i parents ajudaven als campaners a realitzar aquesta dura tasca, i tots junts consumien aquests aliments per no defallir. <\/p>\n Se sol representar amb la figura d’una casta\u00f1era: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb un mocador en el cap, davant d’un lloc de carrer per rostir castanyes.<\/p>\n Gal\u00edcia \/ Magosto<\/strong><\/p>\n \u00c9s una festa tradicional, s\u2019acompanya carn de porc, els *chorizos i les castanyes. S\u2019aprofita l\u2019ocasi\u00f3 per a la degustaci\u00f3 del vi nou de la collita.<\/p>\n Els elements comuns d\u2019aquesta festa s\u00f3n la celebraci\u00f3 en el mes de novembre (o finals d\u2019octubre) tenint com a elements principals a la castanya i el foc. <\/p>\n Al segle XVI l\u2019arribada del blat de moro i la patata d’Am\u00e8rica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentaci\u00f3 camperola.<\/p>\n Ast\u00faries \/ Mag\u00fcestu <\/strong><\/p>\n Amb la variant de l’acompanyament de les castanyes amb *sidra dol\u00e7a.<\/p>\n En la vig\u00edlia de Tots els Sants se celebra el maguestu de Difunts, en el qual les fam\u00edlies rosteixen les castanyes al voltant d’una foguera. En finalitzar, les castanyes que sobren se solen tirar al s\u00f2l dient: “*Estu *ye *pa que *xinten els difunts!” (en castell\u00e0, “Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 mengin els difunts!”).<\/p>\n Cant\u00e0bria \/ Magosta<\/strong><\/p>\n Es tracta d’una festa ancestral que se celebra en nombrosos pobles de la regi\u00f3, i en molts d’ells s’acompanya amb la m\u00fasica tradicional sota el so del “*pitu i tambor” i can\u00e7ons muntanyeses. Zamora \u00c0vila, Salamanca, C\u00e0ceres, Badajoz i Toledo \/ *Calbote<\/strong><\/p>\n Aquesta festa, consisteix en la recollida de la castanya que en aquesta terra se celebra organitzant reunions familiars el dia de Tots els Sants, durant les quals aquest fruit es menja rostit amb mel o bullit amb llet. Aquestes festes solen ser acompanyades amb jotes, correguts i agarrats acompanyats amb els sons de la gaita de *fole, aut\u00f2ctona de *Sanabria, el tambor i el *pandero.<\/p>\n Pa\u00eds Basc \/ Gaztainerre o gazta\u00f1arre<\/strong><\/p>\n Difereix que les castanyes rostides se sopen acompanyades per caragols o *morokil (massa feta a for\u00e7a de farina de blat de moro). Extremadura \/ *Chaquet\u00eda o *chiquit\u00eda<\/strong><\/p>\n \u00c9s el berenar que els dies 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com a figues passos, nous, gles, magranes, castanyes i preparats com el dol\u00e7 de codony i tamb\u00e9 certes coques t\u00edpiques, *bollas, o pans especials. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa a casa. \u00c9s Tia, tia, d\u00f3na’m la *chiquit\u00eda, Amb diverses variants al llarg de la geografia extremenya, per demanar les castanyes i altres productes que m\u00e9s tard utilitzaran en aquest berenar.<\/p>\n En *Torreorgaz (C\u00e0ceres), per exemple, la can\u00e7\u00f3 \u00e9s:<\/p>\n Tia, la *chaquet\u00eda, A Cocentaina (Alacant)<\/strong><\/p>\n Ese celebra la “Fira de Tots Sants” o fira de tots els sants. Una llic\u00e8ncia de mercat concedida pel rei d’Arag\u00f3 Pere IV el Cerimoni\u00f3s la converteix en una de les fires de productes m\u00e9s antigues i importants d’Espanya.<\/p>\n A Los Pedroches s’encenen espelmes a les cases i es mengen les tradicionals farinetes de llet A Cadis<\/strong> es celebra el 31 d’octubre els Tosantos, disfressant als conills, porcs i gallines dels mercats de la ciutat, tamb\u00e9 es fan ninots amb fruites, verdures i fruits secs que reflecteixen de manera cr\u00edtica i humor\u00edstic la realitat social de l’any.<\/p>\n A Ceuta <\/strong>\u00e9s el Dia de la Mochila, la gent surt al camp portant una motxilla de fruites i fruits secs amb la qual passa el dia.<\/p>\n Portugal \/ *Magusto<\/strong> \u00c9s la celebraci\u00f3 de la festa de la castanya a Portugal. En aquesta festa la gent es fa bromes, es taquen amb les cendres i canten can\u00e7ons. Es realitza en dates festives: en el dia de Sant Sim\u00f3n, en el Dia de Tots els Sants o en el dia de Sant Mart\u00ed.<\/p>\n Morts i refereix que en *Barqueiros era tradici\u00f3 preparar, a mitjanit, una taula amb castanyes perqu\u00e8 els morts de la fam\u00edlia anessin a menjar; ning\u00fa m\u00e9s tocava les castanyes perqu\u00e8 es deia que estaven \u201c*tonteries dels difunts\u201d.<\/p>\n Am\u00e8rica llatina<\/strong><\/p>\n Per aquestes dates, en molts *paises \u00e9s tota una festa, omple de colors i motius alegres\u2026 que refereixen a la mort, per\u00f2 a la mort des d\u2019una altra perspectiva. Normalment s\u2019acompanyen amb menjars diversos depenent del *pa\u00eds. <\/p>\n Amb l\u2019her\u00e8ncia de la cultura ind\u00edgena, els llatinoamericans que festegen el Dia dels Morts aprofiten aquesta ocasi\u00f3 per apropar-se als seus benvolguts difunts i celebrar la vida. Encara que el Dia dels Morts es relaciona nom\u00e9s amb M\u00e8xic, s\u00f3n varis els pa\u00efsos llatinoamericans que commemoren aquesta data, cadascun de forma diferent\u2026<\/p>\n A M\u00e8xic, es festeja el dia dels morts, es fan ofrenes en les tombes per donar als morts generalment menjar, begudes ,flors i coses que els agradin, que es retiren el dia 2 a la nit, permetent d\u2019aquesta manera, que els morts gaudeixin la nit del primer de Novembre de les seves ofrenes.<\/p>\n A Guatemala, Bol\u00edvia, Nicaragua i uns altres es realitzen visites als cementiris deixant usualment flors i de vegades menjar als difunts. El 1 de novembre \u00e9s la festa dels sants. Aquesta festa cat\u00f2lica (i no cristians, ja que els protestants no celebren) \u00e9s una festa de precepte, i amb un dia festiu a Fran\u00e7a. Les fam\u00edlies es reuneixen i van normalment al cementiri per honorar els seus difunts pares i posar crisantems sobre les seves tombes. A Fran\u00e7a, \u00e9s gaireb\u00e9 l\u2019\u00fanic moment de l\u2019any en qu\u00e8 veiem aquesta flor, ja que s\u2019associa amb la mort aqu\u00ed – no donar com a regal.<\/p>\n Pa\u00efsos de parla anglesa: Halloween<\/strong><\/p>\n La paraula Halloween fa refer\u00e8ncia a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d\u2019origen celta, que tan r\u00e0pidament s\u2019han est\u00e8s per tot el m\u00f3n i, en especial, pels pa\u00efsos hispanoparlants. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aqu\u00ed, la tradici\u00f3 es va comen\u00e7ar a estendre per la resta del m\u00f3n.<\/p>\n Tamb\u00e9 es creia que les \u00e0nimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per aix\u00f2 no s\u2019encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap \u00e0nima volgu\u00e9s habitar el seu cos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els usuaris del \u00d2mnia han fet recerca des del 25 d’octubre per consultar la festa de la castanyada i les seves festes germanes i em trobat una informaci\u00f3 rellevant: el Halloween t\u00e9 origen a Europa i m\u00e9s coses Castanyada i festes germanes Hist\u00f2ria Des del paleol\u00edtic l’home es va alimentar de castanyes i gles. Amb … [Read more…]<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":{"0":"entry","1":"post","2":"publish","3":"author-omniaavvpomar","4":"post-465","6":"format-standard","7":"category-mnia"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/465","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=465"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/465\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":468,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/465\/revisions\/468"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bloc.xarxa-omnia.org\/pomar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nTradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia tamb\u00e9 com a agra\u00efment per la collita rebuda.<\/p>\n
\nEn alguns pobles c\u00e0ntabres com \u00e9s el cas de Sant Mateu, es continua amb la tradici\u00f3 i la Magosta se celebra acompanyada d’un Romiatge Muntany\u00e8s.<\/p>\n
\nAntigament, les castanyes, encara dins dels seus eri\u00e7ons eren emmagatzemades en llocs a l\u2019aire lliure anomenats *ericeros que es constru\u00efen prop dels castanyers i d’on s’anaven agafant segons les necessitats. Aquest tipus de construccions encara es poden veure, ja sense \u00fas, al Parc Natural del *Gorbea o en el de *Urquiola.<\/p>\n
\nEn molts pobles els nens van de casa a casa cantant la *canci\u00f3:<\/p>\n
\nque si no no ets la meva tia<\/em><\/p>\n
\nels pollastres de la meva tia,
\nuns canten i altres *p\u00edan
\ni uns altres demanen
\ncastanyes co\u00efes!<\/em><\/p>\n
\nA la devesa de Guadix es mengen pesti\u00f1os i moniatos, a Ja\u00e9n, bunyols, i en la resta d’Espanya ossos de sant<\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n
\nFran\u00e7a : La Toussaint<\/p>\n
\nFa molts segles, a Bretanya, Esc\u00f2cia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el d\u00e9u dels morts. <\/p>\n