Diuen que el color verd és el color de l’esperança…
Després de 12 mesos m’adono que fer els articles d’accessibilitat ha estat una bona feina per diferents motius, però sobretot per donar a conèixer una mica més la DISCAPACITAT.
No sóc cap experta en el tema, ja m’agradaria!, però després de sis / set anys de treball amb aquests col·lectius, ara veig tot el que he après, i el que és millor, el que em queda per aprendre.
He de dir que continuo pensant que la paraula discapacitat ja condiciona, aprofito el moment per reclamar una paraula que no sigui tan negativa i trobar-ne una de més positiva.
L’Òmnia de la Seu va tenir la sort de rebre el material adaptat, pantalla, teclats, ratolins, etc. i gràcies a aquest material, el treball de tots els participants amb capacitats diferents ha estat un èxit, ara podem dir què són persones més realitzades, estan més integrades, amb ganes de treballar, amb il·lusió, extremament motivades, ara, moltes d’elles són capaces de venir de manera independent al nostre espai, i és per una senzilla raó: tenen les eines per treballar-hi com qualsevol persona.
Aquest esperit de superació que tenen és el que t’enganxa a fer més, a lluitar i a donar a conèixer aquesta realitat.
Hem fet de tot, blocs, jocs, manejar el processador de textos, el correu electrònic, fulls de càlcul…, amb aquesta llista d’activitats hauríem de fer-nos la pregunta de “Què és el que no poden fer?”
Persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física, persones amb malaltia mental… totes elles tenen entrada a Òmnia, perquè no oblidem que el nostre espai és un espai privilegiat on TOTHOM hi té dret.
Tot i que a poc a poc anem fent passos cada vegada més ferms, ens queda molta feina per fer, animo a tots els dinamitzadors i responsables del projecte Òmnia que hi treballin força per arribar a fer una societat més justa.

Això no és pas un comiat, aniré penjant articles i activitats que cregui interessants per a tots vosaltres.
Vull donar les gràcies primer als participants, perquè sense ells seria impossible fer res! Segon: als tècnics/que i responsables del projecte que van pensar a dotar els punts òmnia amb material adaptat, així com a l’Oficina Tècnica Punt TIC, a l’Oficina de Dinamització Comunitària (ODC) i, com no, a TOTS vosaltres, els DINAMITZADORS, per aguantar els meus articles durant un any sencer i per la vostra bona feina… ENDAVANT!

“Todo lo que no se da …, se pierde”

Són molts els tècnics que treballen cada dia de valent i s’hi deixen la pell perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. L’Òmnia de la Seu està sovint en contacte amb aquests grans professionals a l’hora de treballar amb persones amb discapacitat. Us en presentem tres: la Fina Moreno (del Taller Claror), l’Imma Soldevila i l’Alba Escavias (terapeutes ocupacionals del Centre de Dia de Salut Mental).

L’Òmnia ha trobat interessant reflectir les seves opinions sobre la discapacitat, per això els vàrem plantejar un seguit de preguntes, concretament tres de contingut més general, ja que les tres professionals pertanyen a col·lectius diferents: discapacitat intel·lectual, física i mental. Les preguntes són:

1. Com definiries la paraula discapacitat?
2. La discapacitat al 2011.
3. Com ha canviat o pot canviar el treball de les persones amb discapacitat amb material tecnològic adaptat com el que hi ha a Òmnia?

Respostes de les professionals:

Imma Soldevila i Alba Escavias: “La discapacitat és una afectació d’alguna de les capacitats que té una persona, però li permet desenvolupar altres potencialitats. Treballem, per tant, aquestes potencialitats a través de la informàtica, una eina molt utilitzada en la societat actual.”

Fina Moreno: “La paraula discapacitat fa referència a la manca, la limitació o l’alteració de les capacitats necessàries per desenvolupar una activitat dins dels paràmetres considerats  ‘normals’. La persona amb discapacitat intel·lectual, com totes les persones, té competències i limitacions, i aquestes últimes limiten el seu funcionament o la interacció amb el medi social i cultural.

L’any 1992, AAMR en va donar una definició: ‘La discapacitat intel·lectual es refereix a limitacions substancials en el funcionament actual. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, que coexisteix al costat de limitacions en dues o més àrees d’habilitats d’adaptació: comunicacions, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autodirecció, salut i seguretat, coneixements escolars funcionals, oci i treball. La discapacitat intel·lectual s’ha de manifestar abans dels 18 anys.’

Aquesta definició considera que les limitacions adaptatives específiques sovint coexisteixen amb punts forts o competències d’altres habilitats adaptatives,i que les limitacions depenen de l’edat de la persona i, per tant, això s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar els suportsnecessaris per millorar el funcionament vital de la persona amb discapacitat intel·lectual.

Hem parlat d’habilitats, capacitats, limitacions i de suports per contrarestar aquesta manca, limitació o alteració de les capacitats necessàries per desenvolupar qualsevol activitat de la vida quotidiana. Dins d’aquest context, hi ha el material tecnològic adaptat de l’Omnia, que permet a la persona amb discapacitat el coneixement i l’ús dels sistemes informàtics i, alhora, li proporciona una eina d’aprenentatge que l’ajuda a desenvolupar les seves capacitats cognitives.

D’altra banda, l’ús de les noves tecnologies incrementa l’autoestima de la persona amb discapacitat, augmenta la seva capacitat de comunicació amb el seu entorn. Per tant, és evident que les noves tecnologies i els suports amb el material tecnològic adaptat obren una finestra d’integració i inclusió social, i un ventall de possibilitats d’aprenentatge que afavoreix i millora considerablement l’adaptació, el funcionament i la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.”

En aquest article, hi han col·laborat la Fina Moreno, l’Imma Soldevila i l’Alba Escavias. A totes, gràcies per la vostra col·laboració i el vostre treball!