Els usuaris del Òmnia han fet recerca des del 25 d’octubre per consultar la festa de la castanyada i les seves festes germanes i em trobat una informació rellevant: el Halloween té origen a Europa i més coses
Castanyada i festes germanes
Història
Des del paleolític l’home es va alimentar de castanyes i gles. Amb l’expansió del cultiu de castanyers pels romans, el seu fruit es va convertir a la base de l’alimentació de la població, tant com a fruit fresc, sec o mòlt per fer farina. Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.
Hi ha diverses teories sobre l’origen del terme *magosto: *Magnus *Ustus (gran foc) o *Magum *Ustum (ressaltant el caràcter màgic del foc).
Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com a agraïment per la collita rebuda.
La festa
Existeixen celebracions molt similars, però amb altres noms, en gairebé totes les zones de la Península Ibèrica on abunden les castanyes.
Catalunya / Castanyada
Es degusten castanyes rostides i s’acompanyen de panellets, boniatos i fruita confitada. La beguda típica de la *castanyada és el moscatell.
Sembla que el costum d’ingerir aquests aliments -altament energètics- prové del fet que durant la nit del Tots els Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sense parar fins a l’alba; amics i parents ajudaven als campaners a realitzar aquesta dura tasca, i tots junts consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d’una castañera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb un mocador en el cap, davant d’un lloc de carrer per rostir castanyes.
Galícia / Magosto
És una festa tradicional, s’acompanya carn de porc, els *chorizos i les castanyes. S’aprofita l’ocasió per a la degustació del vi nou de la collita.
Els elements comuns d’aquesta festa són la celebració en el mes de novembre (o finals d’octubre) tenint com a elements principals a la castanya i el foc.
Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.
Astúries / Magüestu
Amb la variant de l’acompanyament de les castanyes amb *sidra dolça.
En la vigília de Tots els Sants se celebra el maguestu de Difunts, en el qual les famílies rosteixen les castanyes al voltant d’una foguera. En finalitzar, les castanyes que sobren se solen tirar al sòl dient: “*Estu *ye *pa que *xinten els difunts!” (en castellà, “Això és perquè mengin els difunts!”).
Cantàbria / Magosta
Es tracta d’una festa ancestral que se celebra en nombrosos pobles de la regió, i en molts d’ells s’acompanya amb la música tradicional sota el so del “*pitu i tambor” i cançons muntanyeses.
En alguns pobles càntabres com és el cas de Sant Mateu, es continua amb la tradició i la Magosta se celebra acompanyada d’un Romiatge Muntanyès.
Zamora Àvila, Salamanca, Càceres, Badajoz i Toledo / *Calbote
Aquesta festa, consisteix en la recollida de la castanya que en aquesta terra se celebra organitzant reunions familiars el dia de Tots els Sants, durant les quals aquest fruit es menja rostit amb mel o bullit amb llet. Aquestes festes solen ser acompanyades amb jotes, correguts i agarrats acompanyats amb els sons de la gaita de *fole, autòctona de *Sanabria, el tambor i el *pandero.
País Basc / Gaztainerre o gaztañarre
Difereix que les castanyes rostides se sopen acompanyades per caragols o *morokil (massa feta a força de farina de blat de moro).
Antigament, les castanyes, encara dins dels seus eriçons eren emmagatzemades en llocs a l’aire lliure anomenats *ericeros que es construïen prop dels castanyers i d’on s’anaven agafant segons les necessitats. Aquest tipus de construccions encara es poden veure, ja sense ús, al Parc Natural del *Gorbea o en el de *Urquiola.
Extremadura / *Chaquetía o *chiquitía
És el berenar que els dies 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com a figues passos, nous, gles, magranes, castanyes i preparats com el dolç de codony i també certes coques típiques, *bollas, o pans especials. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa a casa. És
En molts pobles els nens van de casa a casa cantant la *canció:
Tia, tia, dóna’m la *chiquitía,
que si no no ets la meva tia
Amb diverses variants al llarg de la geografia extremenya, per demanar les castanyes i altres productes que més tard utilitzaran en aquest berenar.
En *Torreorgaz (Càceres), per exemple, la cançó és:
Tia, la *chaquetía,
els pollastres de la meva tia,
uns canten i altres *pían
i uns altres demanen
castanyes coïes!
A Cocentaina (Alacant)
Ese celebra la “Fira de Tots Sants” o fira de tots els sants. Una llicència de mercat concedida pel rei d’Aragó Pere IV el Cerimoniós la converteix en una de les fires de productes més antigues i importants d’Espanya.
A Los Pedroches s’encenen espelmes a les cases i es mengen les tradicionals farinetes de llet
A la devesa de Guadix es mengen pestiños i moniatos, a Jaén, bunyols, i en la resta d’Espanya ossos de sant
A Cadis es celebra el 31 d’octubre els Tosantos, disfressant als conills, porcs i gallines dels mercats de la ciutat, també es fan ninots amb fruites, verdures i fruits secs que reflecteixen de manera crítica i humorístic la realitat social de l’any.
A Ceuta és el Dia de la Mochila, la gent surt al camp portant una motxilla de fruites i fruits secs amb la qual passa el dia.
Portugal / *Magusto
És la celebració de la festa de la castanya a Portugal. En aquesta festa la gent es fa bromes, es taquen amb les cendres i canten cançons. Es realitza en dates festives: en el dia de Sant Simón, en el Dia de Tots els Sants o en el dia de Sant Martí.
Morts i refereix que en *Barqueiros era tradició preparar, a mitjanit, una taula amb castanyes perquè els morts de la família anessin a menjar; ningú més tocava les castanyes perquè es deia que estaven “*tonteries dels difunts”.
Amèrica llatina
Per aquestes dates, en molts *paises és tota una festa, omple de colors i motius alegres… que refereixen a la mort, però a la mort des d’una altra perspectiva. Normalment s’acompanyen amb menjars diversos depenent del *país.
Amb l’herència de la cultura indígena, els llatinoamericans que festegen el Dia dels Morts aprofiten aquesta ocasió per apropar-se als seus benvolguts difunts i celebrar la vida. Encara que el Dia dels Morts es relaciona només amb Mèxic, són varis els països llatinoamericans que commemoren aquesta data, cadascun de forma diferent…
A Mèxic, es festeja el dia dels morts, es fan ofrenes en les tombes per donar als morts generalment menjar, begudes ,flors i coses que els agradin, que es retiren el dia 2 a la nit, permetent d’aquesta manera, que els morts gaudeixin la nit del primer de Novembre de les seves ofrenes.
A Guatemala, Bolívia, Nicaragua i uns altres es realitzen visites als cementiris deixant usualment flors i de vegades menjar als difunts.
França : La Toussaint
El 1 de novembre és la festa dels sants. Aquesta festa catòlica (i no cristians, ja que els protestants no celebren) és una festa de precepte, i amb un dia festiu a França. Les famílies es reuneixen i van normalment al cementiri per honorar els seus difunts pares i posar crisantems sobre les seves tombes. A França, és gairebé l’únic moment de l’any en què veiem aquesta flor, ja que s’associa amb la mort aquí – no donar com a regal.
Països de parla anglesa: Halloween
La paraula Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que tan ràpidament s’han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.
També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.