Al casal d’estiu fem robots…

Records de les nostres celebracions de la festa de sant Joan

A la festa de Sant Joan, els usuaris van escriure la seva experiència viscuda quan eren més joves…

Frases de los usuarios

Para celebrar el dia de Internet hemos utilizado los siguientes enlaces:
http://www.frasesbonitas.es/frases-reflexionar.php
http://frases.astalaweb.com/default.asp
http://www.proverbia.net/citasautores.asp

Antonia a elegido las siguientes:

Cuando no se piensa lo que se dice es cuando se dice lo que se piensa. Jacinto Benavente

Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear,
saber gozar y sufrir
y no dormir sin soñar.
Descansar, es empezar a morir.
Gregorio Marañón

Envejecer es como escalar una gran montaña: mientras se sube las fuerzas disminuyen, pero la mirada es más libre, la vista más amplia y serena. Ingmar Bergman

Pepita propone las siguientes:

El secreto de una buena vejez no es otra cosa que un pacto honrado con la soledad. Gabriel García Márquez

La vejez existe cuando se empieza a decir: nunca me he sentido tan joven.Jules Renard

Vieja madera para arder, viejo vino para beber, viejos amigos en quien confiar, y viejos autores para leer. Sir Francis Bacon

Nada nos hace envejecer con más rapidez que el pensar incesantemente en que nos hacemos viejos. Georg Christoph Lichtenberg

Una bella ancianidad es, ordinariamente, la recompensa de una bella vida. Pitágoras de Samos

Las frases de Juan Jose:

La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés. Antonio Machado

Creo que los animales ven en el hombre un ser igual a ellos que ha perdido de forma extraordinariamente peligrosa el sano intelecto animal, es decir, que ven en él al animal irracional, al animal que ríe, al animal que llora, al animal infeliz. Friedrich Nietzsche

Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales. Mahatma Gandhi

El hombre ha hecho de la Tierra un infierno para los animales. Arthur Schopenhauer

Fuera del perro, un libro es probablemente el mejor amigo del hombre, y dentro del perro probablemente está demasiado oscuro para leer. Groucho Marx

Creo que los animales ven en el hombre un ser igual a ellos que ha perdido de forma extraordinariamente peligrosa el sano intelecto animal, es decir, que ven en él al animal irracional, al animal que ríe, al animal que llora, al animal infeliz. Friedrich Nietzsche

El cine no es un trozo de vida, sino un pedazo de pastel. Alfred Hitchcock

La música es sinónimo de libertad, de tocar lo que quieras y como quieras, siempre que sea bueno y tenga pasión, que la música sea el alimento del amor. Kurt D. Cobain

La música es el corazón de la vida. Por ella habla el amor; sin ella no hay bien posible y con ella todo es hermoso. Franz Liszt
Lo que sabemos es una gota de agua; lo que ignoramos es el océano. Isaac Newton

Las frases de Loren:

La melancolía es una tristeza, un deseo sin nada de dolor, parecido a la tristeza en la misma medida en que la neblina se parece a la lluvia. Henry W. Longfellow

La constancia es la virtud por la que todas las demás dan su fruto.
Arturo Graf

Pedro propone:

La alegría de hacer bien está en sembrar, no en recoger. Jacinto Benavente

Es una locura amar, a menos que se ame con locura. Proverbio latino

Las frases de Pepi:

Siempre hay un poco de locura en el amor, pero siempre hay un poco de razón en la locura.
No hay nada imposible, porque los sueños de ayer son las esperanzas de hoy y pueden convertirse en realidad mañana.
Si no aprendes a confiar en los demás, difícilmente lograrás que ellos confían en ti.
En mi casa tengo un canario que canta cuando te nombro. Mira si te nombro veces que hasta el canario está ronco.
No te fijes en la letra, ni tampoco en la escritura, fíjate en mi que te quiero con locura!
Anoche pedí a un ángel que fuese a protegerte mientras dormías. Al rato volvió y le pregunté por qué había vuelto. Una ángel no necesita que otro lo proteja, me respondió.
Te acaricio con sonrisas y te miro con ternuras, quiero conquistar pasiones y corazones… pero me conformo con amarte. Te amo no sólo por lo que eres, sino por lo que soy cuando estoy contigo.

Mariamar nos propone:

A cierta edad, un poco por amor propio, otro poco por picardía, las cosas que más deseamos son las que fingimos no desear. Marcel Proust (1871-1922) Escritor francés.

Las locuras que más se lamentan en la vida de un hombre son las que no se cometieron cuando se tuvo la oportunidad. Helen Rowland (1875-1950) Periodista y humorista estadounidense.

La locura, a veces, no es otra cosa que la razón presentada bajo diferente forma. Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturgo alemán.

Si has construido un castillo en el aire, no has perdido el tiempo, es allí donde debería estar. Ahora debes construir los cimientos debajo de él. George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.

Muéstrame un obrero con grandes sueños y en él encontrarás un hombre que puede cambiar la historia. Muéstrame un hombre sin sueños, y en él hallarás a un simple obrero. James Cash Penny (1875-1971) Comerciante estadounidense.

¡Qué poco cuesta construir castillos en el aire y qué cara es su destrucción! François Mauriac (1905-1970) Escritor francés.

¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son. Pedro Calderón de la Barca (1600-1681) Dramaturgo y poeta español.

El sabio no dice todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice. Si no actúas como piensas, vas a terminar pensando como actúas. Blaise Pascal (1623-1662) Científico, filósofo y escritor francés.

Manolo Propone las siguientes:

El amor no es más que una curiosidad. Giovanni Giacomo Casanova

El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas.William George Ward

Ciencia es creer en la ignorancia de los científicos. Richard Phillips Feynmann

El exceso de llanto hace reír; el exceso de risa hace llorar.William Blake

Cuando los padres han construido todo, a los hijos sólo les queda el derrumbarlo. Karl Graus

Luis propone las siguientes:

El que busca la verdad corre el riesgo de encontrarla. –Manuel Vicent

El arte de torear consiste en convertir en veinte minutos a un bello animal en una albóndiga sangrante ante un público alborozado. -Manuel Vicent

La verdad se corrompe tanto con la mentira como con el silencio. – Marco Tulio Cicerón

No basta decir solamente la verdad, mas conviene mostrar la causa de la falsedad. – Aristóteles

La verdad triunfa por sí misma, la mentira necesita siempre complicidad. – Epicteto de Frígia

La astucia puede tener vestidos, pero a la verdad le gusta ir desnuda. – Thomas Fuller

La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés. – Antonio Machado

La verdad adelgaza y no quiebra, y siempre anda sobre la mentira como el acite sobre el agua. Miguel de Cervantes Saavedra

El sabio no dice todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice. – Aristóteles

Fotos del recuerdo

Yo soy francisco, esta foto fue tomada hace 40 años en Badajoz, aqui estoy con mi esposa Marta, estabamos recien casados. Ahora tengo 65 años

Yo soy Josefa Peréz esta foto la hice en Alemania cuando tenia 21 años en 1971, en 1972 me case en la actualidad tengo 61 años y resido en Badalona.

Yo soy JOSEFA MERINO, en esta foto tenia 23 años cuando conoci a mi marido, ahora tengo 64 años

Yo Soy Carmen Martinez, tenia 19 años cuando llegué a Barcelona desde Jerez. Esta foto es en la Plaza Cataluña. Era 1964. Ahora tengo 67 años.

Festes germanes de la castanyada

Els usuaris del Òmnia han fet recerca des del 25 d’octubre per consultar la festa de la castanyada i les seves festes germanes i em trobat una informació rellevant: el Halloween té origen a Europa i més coses

Castanyada i festes germanes

Història

Des del paleolític l’home es va alimentar de castanyes i gles. Amb l’expansió del cultiu de castanyers pels romans, el seu fruit es va convertir a la base de l’alimentació de la població, tant com a fruit fresc, sec o mòlt per fer farina. Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.

Hi ha diverses teories sobre l’origen del terme *magosto: *Magnus *Ustus (gran foc) o *Magum *Ustum (ressaltant el caràcter màgic del foc).
Tradicionalment aquesta festa es realitzava amb la recollida d’aquest fruit i servia també com a agraïment per la collita rebuda.

La festa

Existeixen celebracions molt similars, però amb altres noms, en gairebé totes les zones de la Península Ibèrica on abunden les castanyes.

Catalunya / Castanyada

Es degusten castanyes rostides i s’acompanyen de panellets, boniatos i fruita confitada. La beguda típica de la *castanyada és el moscatell.

Sembla que el costum d’ingerir aquests aliments -altament energètics- prové del fet que durant la nit del Tots els Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sense parar fins a l’alba; amics i parents ajudaven als campaners a realitzar aquesta dura tasca, i tots junts consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d’una castañera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb un mocador en el cap, davant d’un lloc de carrer per rostir castanyes.

Galícia / Magosto

És una festa tradicional, s’acompanya carn de porc, els *chorizos i les castanyes. S’aprofita l’ocasió per a la degustació del vi nou de la collita.

Els elements comuns d’aquesta festa són la celebració en el mes de novembre (o finals d’octubre) tenint com a elements principals a la castanya i el foc.

Al segle XVI l’arribada del blat de moro i la patata d’Amèrica van fer que les castanyes perdessin el seu protagonisme en l’alimentació camperola.

Astúries / Magüestu

Amb la variant de l’acompanyament de les castanyes amb *sidra dolça.

En la vigília de Tots els Sants se celebra el maguestu de Difunts, en el qual les famílies rosteixen les castanyes al voltant d’una foguera. En finalitzar, les castanyes que sobren se solen tirar al sòl dient: “*Estu *ye *pa que *xinten els difunts!” (en castellà, “Això és perquè mengin els difunts!”).

Cantàbria / Magosta

Es tracta d’una festa ancestral que se celebra en nombrosos pobles de la regió, i en molts d’ells s’acompanya amb la música tradicional sota el so del “*pitu i tambor” i cançons muntanyeses.
En alguns pobles càntabres com és el cas de Sant Mateu, es continua amb la tradició i la Magosta se celebra acompanyada d’un Romiatge Muntanyès.

Zamora Àvila, Salamanca, Càceres, Badajoz i Toledo / *Calbote

Aquesta festa, consisteix en la recollida de la castanya que en aquesta terra se celebra organitzant reunions familiars el dia de Tots els Sants, durant les quals aquest fruit es menja rostit amb mel o bullit amb llet. Aquestes festes solen ser acompanyades amb jotes, correguts i agarrats acompanyats amb els sons de la gaita de *fole, autòctona de *Sanabria, el tambor i el *pandero.

País Basc / Gaztainerre o gaztañarre

Difereix que les castanyes rostides se sopen acompanyades per caragols o *morokil (massa feta a força de farina de blat de moro).
Antigament, les castanyes, encara dins dels seus eriçons eren emmagatzemades en llocs a l’aire lliure anomenats *ericeros que es construïen prop dels castanyers i d’on s’anaven agafant segons les necessitats. Aquest tipus de construccions encara es poden veure, ja sense ús, al Parc Natural del *Gorbea o en el de *Urquiola.

Extremadura / *Chaquetía o *chiquitía

És el berenar que els dies 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com a figues passos, nous, gles, magranes, castanyes i preparats com el dolç de codony i també certes coques típiques, *bollas, o pans especials. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa a casa. És
En molts pobles els nens van de casa a casa cantant la *canció:

Tia, tia, dóna’m la *chiquitía,
que si no no ets la meva tia

Amb diverses variants al llarg de la geografia extremenya, per demanar les castanyes i altres productes que més tard utilitzaran en aquest berenar.

En *Torreorgaz (Càceres), per exemple, la cançó és:

Tia, la *chaquetía,
els pollastres de la meva tia,
uns canten i altres *pían
i uns altres demanen
castanyes coïes!

A Cocentaina (Alacant)

Ese celebra la “Fira de Tots Sants” o fira de tots els sants. Una llicència de mercat concedida pel rei d’Aragó Pere IV el Cerimoniós la converteix en una de les fires de productes més antigues i importants d’Espanya.

A Los Pedroches s’encenen espelmes a les cases i es mengen les tradicionals farinetes de llet
A la devesa de Guadix es mengen pestiños i moniatos, a Jaén, bunyols, i en la resta d’Espanya ossos de sant

A Cadis es celebra el 31 d’octubre els Tosantos, disfressant als conills, porcs i gallines dels mercats de la ciutat, també es fan ninots amb fruites, verdures i fruits secs que reflecteixen de manera crítica i humorístic la realitat social de l’any.

A Ceuta és el Dia de la Mochila, la gent surt al camp portant una motxilla de fruites i fruits secs amb la qual passa el dia.

Portugal / *Magusto

És la celebració de la festa de la castanya a Portugal. En aquesta festa la gent es fa bromes, es taquen amb les cendres i canten cançons. Es realitza en dates festives: en el dia de Sant Simón, en el Dia de Tots els Sants o en el dia de Sant Martí.

Morts i refereix que en *Barqueiros era tradició preparar, a mitjanit, una taula amb castanyes perquè els morts de la família anessin a menjar; ningú més tocava les castanyes perquè es deia que estaven “*tonteries dels difunts”.

Amèrica llatina

Per aquestes dates, en molts *paises és tota una festa, omple de colors i motius alegres… que refereixen a la mort, però a la mort des d’una altra perspectiva. Normalment s’acompanyen amb menjars diversos depenent del *país.

Amb l’herència de la cultura indígena, els llatinoamericans que festegen el Dia dels Morts aprofiten aquesta ocasió per apropar-se als seus benvolguts difunts i celebrar la vida. Encara que el Dia dels Morts es relaciona només amb Mèxic, són varis els països llatinoamericans que commemoren aquesta data, cadascun de forma diferent…

A Mèxic, es festeja el dia dels morts, es fan ofrenes en les tombes per donar als morts generalment menjar, begudes ,flors i coses que els agradin, que es retiren el dia 2 a la nit, permetent d’aquesta manera, que els morts gaudeixin la nit del primer de Novembre de les seves ofrenes.

A Guatemala, Bolívia, Nicaragua i uns altres es realitzen visites als cementiris deixant usualment flors i de vegades menjar als difunts.
França : La Toussaint

El 1 de novembre és la festa dels sants. Aquesta festa catòlica (i no cristians, ja que els protestants no celebren) és una festa de precepte, i amb un dia festiu a França. Les famílies es reuneixen i van normalment al cementiri per honorar els seus difunts pares i posar crisantems sobre les seves tombes. A França, és gairebé l’únic moment de l’any en què veiem aquesta flor, ja que s’associa amb la mort aquí – no donar com a regal.

Països de parla anglesa: Halloween

La paraula Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que tan ràpidament s’han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.