Visita Museu Història Gavà i Les Mines arqueològiques

Al Punt Òmnia hem acabat el trimestre fent una sortida per Gavà i coneixent una mica de la seva història. La visita comença a les Mines Arqueològiques, de la mà d’una encantadora guia, qui ens ha explicat tots els descobriments i troballes des del 1978, any en el qual van aparèixer les mines quan van començar a excavar per a construir vivendes. Durant una hora i mitja vam caminar per sobre del que va ser el poblat, veient reproduccions de la vida quotidiana, i vam baixar a les galeries subterrànies creades amb les excavacions per a extreure la variscita.

Considerat un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país, l’explotació s’inicià fa una 6.000 anys, en el neolític, i durà un mil·lenni. Es tracta de les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb el qual s’elaboraven ornaments que eren intercanviats en complexes xarxes que abastaven la Mediterrània occidental. Les troballes ajuden a reconstruir els estris que es feien servir i l’estil de vida de l’època, sabent així que es dedicaven a caçar, cultivar, desforestar per a construir, excavar mines…

També s’han recuperat restes singulars com un crani trepanat, que explica la metodologia quirúrgica empleada per a curar algun mal cerebral, i la Venus de Gavà, símbol d’ofrena a la dona i la mare naturalesa. Aquests originals es troben al Museu d’Història de la ciutat, on es poden veure de forma gratuïta a l’exposició permanent. Així que per aquí continuem la nostra visita, per acabar de complementar els nostres coneixements sobre les Mines. Però a més a més, el Museu actualment acull un parell d’exposicions temporals que també hem volgut visitar en motiu del nostre recorregut per l’Exposició en Xarxa de la Diputació de Barcelona, en referència al “1939, l’Abans i el Després”, exposició ja visitada en el Museu d’Història d’Hospitalet i en el Palau Mercader de Cornellà. Aquesta vegada, l’exposició fa referència a totes les persones que van anar a lluitar a la guerra i en morir van ser enterrats en fosses comuns, sense donar l’oportunitat a les famílies d’acomiadar-se dels seus difunts. Algunes foses han estat desenterrades, recuperant les restes dels cadàvers i retornant-los als seus pobles i familiars per a poder ser enterrats amb els seus.

La darrera exposició que veiem en el Museu és la “The Dust Bowl, quan la natura es rebel·la”, sobre el canvi climàtic. L’exposició es centra en les poblacions centrals dels Estats Units a principis del S.XX, quan a causa de la sequera i els forts vents no es pot continuar vivint, i la gent es veu obligada a haver d’emigrar cap altres regions del litoral.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Forma part de: