L’altre dia, amb els alumnes del Club Badiu, estàvem repassant els components informàtics dels ordinadors quan a Francisco li envaeix el següent dubte: què fem quan un ordinador ja no serveix? La resposta de Gabi (educadora que els acompanya) i meva va ser que existeixen Punts Verds on recullen components electrònics que ja no funcionen i els manipulen i reciclen per intentar reduir el possible dany al medi ambient. Ambdues, mentre comentàvem la resposta, ens vam enrecordar d’un documental que havíem vist, titulat: Comprar, tirar, comprar; en el qual apareixen, entre altres coses, la imatge dels abocadors de components informàtics que per desgràcia s’estan començant a estendre a Àfrica. Així que ens va semblar bona idea veure amb ells uns fragments d’aquest meravellós documental que parla del fenomen de l’obsolescència programada o de com programen la vida útil dels aparells que comprem perquè durin un cert temps. Aquí us mostro les fotos del nostre visionat en classe i, per descomptat, l’enllaç al resum del documental, que espero trobar sencer en breus. Molt molt recomanable!

Comprar, tirar, comprar

I aquí el documental sencer…

Fabricados para no durar (Comprar, tirar, comprar) from ATTAC.TV on Vimeo.

Baterías que se ‘mueren’ a los 18 meses de ser estrenadas, impresoras que se bloquean al llegar a un número determinado de impresiones, bombillas que se funden a las mil horas… ¿Por qué, pese a los avances tecnológicos, los productos de consumo duran cada vez menos?
Comprar, tirar, comprar; un documental que nos revela el secreto: obsolescencia programada, el motor de la economía moderna.
Rodado en España, Francia, Alemania, Estados Unidos y Ghana hace un recorrido por la historia de una práctica empresarial que consiste en la reducción deliberada de la vida de un producto para incrementar su consumo porque, como ya publicaba en 1928 una influyente revista de publicidad norteamericana, “un artículo que no se desgasta es una tragedia para los negocios”.