Archive for June, 2011

Jun 29 2011

Profile Image of Eth Haro

Era Quilha deth Haro

Filed under Òmnia

Seguís era quilha deth Haro de Les en dirècte:

Volem agrair  a tots els que ens han recolzat i ajudat a fer possible el petit projecte de emetre era crema e era quilha deth Haro en directe, i molt especialment a l’Albert Pauné i la Claudia Navarro. Gràcies a tothom!!!

Eth plaçament deth nau Haro “Quilha deth Haro” se celèbre eth dia 29 de junh, en tot coïncidir damb era fin des hèstes majors. Despús de qu’es dançaires d’Es Corbilhuèrs, ataviadi damb eth vestit tradicionau,  recuelhen enes sues cases as darrères parelhes de maridadi deth pòble, eth passavila se dirigís de cap ara plaça major a on un gran corròp de persones son premanides entà lheuar e quilhar eth nau Haro. Era quilha se hè manuaument, damb era ajuda de còrdes estacades en tronc, escales, barres de huesta e hèr. Ua des caracteristiques mès magiques qu’a aguest moment ei qu’eth Haro se quilhe invertit a com creishec er arbe, ei a díder, çò que serie era copa der arbe ei enterrada en tèrra e es arraïcs guarden entath cèu simbolizant ua forma d’atrèir es fòrces divines entara tèrra pendent tot er an.

Un viatge quilhat, un grop de joeni pugen damb era ajuda des còrdes entà poder destacar-les, e posteriorament plaçar era corona e era creu de flors qu’aufrissen es darrères parelhes maridades deth pòble simbolizant era demana de fertilitat e boni auguris.

La plantada del nou Haro “Quilha der Haro” se celebra el dia 29 de juny, coincidint amb el final de les festes majors. Després que el grup de balls, Es Corbilhuèrs de Les, vestits amb el vestit tradicional, recullin per les seves cases les últimes parelles de casats del poble, el cercaviles es dirigeix cap a la plaça major on un gran grup de persones estan preparades per aixecar i plantar el nou Haro. La “quilha” es realitza manualment, amb l’ajuda de cordes lligades al tronc, escales, barres de fusta i ferro. Una de les característiques més màgiques que té aquest moment és que l’Haro es planta invertit a com va créixer l’arbre, és a dir, el que  seria la copa de l’arbre està enterrada al sòl i les arrels miren cap al cel simbolitzant una manera d’atreure les forces divines a la terra durant tot l’any.

Una vegada plantat, un grup de joves pugen amb l’ajuda de les cordes per poder deslligar-les, i posteriorment col·locar la corona i la creu de flors que ofereixen les últimes parelles casades del poble com a símbol de bons auguris i fertilitat.

La plantada del nuevo Haro “Quilha der Haro” se celebra el día 29 de junio, coincidiendo con el final de las fiestas mayores. Después de que el grupo de bailes, Es Corbilhuèrs de Les, vestidos con el traje tradicional, recojan por sus casas las últimas parejas de casados del pueblo, el pasacalles se dirige hacia la plaza mayor donde un gran grupo de personas están preparadas para levantar y plantar el nuevo Haro. La “quilha” se realiza manualmente, con la ayuda de cuerdas atadas al tronco, escaleras, barras de madera y hierro. Una de las características más mágicas que tiene este momento es que el Haro se planta invertido a como creció el arbol, es decir, lo que sería la copa del árbol está enterrada en el suelo y las raíces miran hacia el cielo simbolizando una manera de atraer las fuerzas divinas a la tierra durante todo el año.

Una vez plantado, un grupo de jóvenes suben con la ayuda de las cuerdas para poder desatarlas, y posteriormente colocar la corona y la cruz de flores que ofrecen las últimas parejas casadas del pueblo como símbolo de buenos augurios y fertilidad.

The planting of the new Haro, “Quilha der Haro”, is celebrated the 29th of June, coinciding with the end of the annual town parties. Following the dancing done by the dance group, Es Corbilhuèrs de Les (dressed in traditional form), the dancers walk through the village to gather the most recently wed couples. This procession then moves towards the town square where a large number of people are waiting to lift and plant the new Haro. The “quilha” or lifting is done manually with the help of ropes tied to the tree trunk, ladders and metal and wooden bars. One of the most interesting characteristics of this moment is that the Haro is planted upside down. In other words, what would be the top of the tree is buried into the ground and what would be the roots of the tree look to the sky. This symbolizes a way to attract the divine forces to the earth all year long.

Once planted, a group of youngsters climb up the tree with the help of the ropes in order to untie the ropes used to lift the tree. Then, the youngsters place a crown and a flower cross, offered by the latest wed couples of the village, as a symbol of good luck and fertility.

La plantation des nouvelles Haro, «Quilha der Haro”, est célébrée le 29 Juin, coïncidant avec la fin des parties ville annuels. Après la danse réalisé par le groupe de danse, Es Corbilhuèrs de Les (vêtus de forme traditionnelle), les danseurs marchent à travers le village pour rassembler les couples récemment mariés. Cette procession se dirige alors vers la place du village où un grand nombre de personnes sont en attente d’ascenseur et planter les nouveaux Haro. Le “quilha” ou la levée se fait manuellement avec l’aide de cordes attachées au tronc d’arbre, d’échelles et de métal et des barres en bois. Une des caractéristiques les plus intéressantes de ce moment est que le Haro est planté à l’envers. En d’autres termes, quel serait le sommet de l’arbre est enterré dans le sol et quelles seraient les racines de l’apparence des arbres vers le ciel. Cela symbolise un moyen d’attirer les forces divines à la terre toute l’année.
Une fois plantés, un groupe de jeunes grimper l’arbre avec l’aide de la corde afin de délier les cordes utilisées pour soulever l’arbre. Ensuite, les jeunes placer une couronne et une croix de fleurs, offertes par les dernières couples mariés du village, comme un symbole de chance et la fertilité.

Comments Off on Era Quilha deth Haro

Jun 22 2011

Profile Image of Eth Haro

Era crema deth haro

Filed under Òmnia

Seguís era crema deth Haro de Les en dirècte:

Era vesilha de Sant Joan, dia 23 de junh ei era net mès magica der an, quan “Eth Haro de Les” aumplís era net de màgia, lum e color produsit peth huec. Ena antiquitat ère eth moment d’aunorar ath diu solei, damb eth besonh de captar toda era energia dera natura e atrèir-la tara poblacion.

Un viatge alugat eth Haro, diuèrses persones hèn a virar  sus es sòns caps es “halhes”, ua sòrta de bòles fabricades damb coches de crospa de bedoth e ceridèr, enganchades per un hiu de hèr, que s’aluguen damb eth madeish huec deth Haro. Conde era legenda qu’existie un holet responsable de totes es catastròfes enes cuelhetes dera poblacion e damb eth huec deth Haro e des Halhes artenhien d’espantar-lo e hèr-le a húger de Les. Es ahlames an tanben ua foncion purificadora der aire, dera atmósfera e tanben, simbolicamnet,  des lòcs mès amagadi des cases, bòrdes, camps e uarts a trauès des cendres, e tròci de husta carbonizada que demoren un viatge acabada era hèsta.  Tot eth mon se’n portaue tà casa e tàs bòrdes era cendre e tròci de husta carbonizada que creiguien auein era proprietat de preservar as persones e animaus de malauties e malurs; estienien es cendres sus es uarts e camps entà hèr auer bones cuelhetes e creiguien tanben que podien previer era aparicion dera pèsta.

Aué era còlha de dances tradicionaus Es Corbilhuèrs de Les amenize era serada damb musica e dances d’influéncia Gascona. Eth grop de musics interprèten es pèces mès populares coma eth cadrilh de Les, eth Balh Plan de Canejan, eth Tricotèr e era Aubada Generala, en tot èster eth son der acordeon diatonic  e eth deth bot es sons mès tradicionaus dera net.

Entà acabar era hèsta se convide a toti es participants a còca doça e a “vin caud”, cremat e elaborat damb pèth d’iranja, sucre, panses e higues plan tipic des zònes de nauta montanha.

Eth solstici d’estiu a estat, d’ençà des confins dera istòria, ua data plan importanta entàs pòbles pirenencs. Ère eth moment de semiar es tèrres e pujar eth bestiar tara montanha, en tot començar atau eth cicle productiu , deth quau depenie era subsisténcia des famílies des pòbles dera Val d’Aran. Eth pòble de Les a mantengut es sues arraïcs ancestraus a trauès deth Haro, un element hestèr e patrimoniau plen de simbologia, legendes e tradicions.

El solstici d’estiu ha estat des dels confinis de la història, una data remarcable per als pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar el bestiar a la muntanya, començant així el cicle productiu, del com depenia la subsistència de les famílies dels pobles de la Val d’Aran. El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de l’Haro,  un element festiu i patrimonial ple de simbologia, llegendes i tradicions.

La revetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny és la nit més màgica de l’any, quan “Eth Haro de Les” omple la nit de màgia, llum i color produït pel foc. En l’antiguitat era el moment d’honrar al déu del sol, amb la necessitat de captar tota l’energia de la naturalesa i atreure-la a la població.

Una vegada encès l’Haro, diverses persones fan volar sobre els seus caps les “halhes”, unes boles fabricades amb escorça de bedoll i cirerer, enganxades per un filferro, que es prenen amb el mateix foc de l’Haro. Explica la llegenda que existia un gnom “Holet”, responsable de totes les catàstrofes en les collites de la població, i amb el foc de l’Haro i de les Halhas aconseguien espantar-l’ho i apartar-l’ho. Les flames tenen un sentit purificador de l’aire, de l’atmosfera, i fins i tot,  dels llocs més recòndits de les cases, quadres, camps i horts a partir de les cendres i trossos de fusta carbonitzada que queden una vegada ha acabat la festa. Tothom es portava a les seves cases i a les seves “bòrdes” (quadres) les cendres i trossos de fusta carbonitzada. Creien que posseïa la propietat de preservar a  les persones i animals de malalties i desgràcies; escampaven cendres sobre horts i camps per tenir bones collites i creien que podien prevenir l’aparició de la pesta.

En l’actualitat el grup de balls tradicionals Es Corbilhuèrs  amenitza la vetllada amb música i danses d’influència Gascona. El grup de músics interpreta les peces més populars com eth Cadrilh de Les, eth Balh Plà de Canejan, eth Tricotèr i l’Aubada Generala, sent l’acordió diatònic i el “bot” els sons més representatius de la nit.

Per finalitzar la festa es convida a tots els participants a coca dolça i a “vin caud”, vi calent flamejat i elaborat amb pell de taronja, sucre, panses i figues molt típic de zones d’alta muntanya.


El solsticio de verano ha sido desde los confines de la historia, una fecha remarcable para los pueblos pirenaicos. Era el momento de sembrar las tierras y subir el ganado a la montaña, empezando así el ciclo productivo, del cual dependía la subsistencia de las familias de los pueblos de la Val d’Aran. El pueblo de Les ha mantenido sus raíces ancestrales a través del  Haro, un elemento festivo y patrimonial lleno de simbología, leyendas y tradiciones.

La víspera de Sant Joan, el día 23 de junio es la noche más mágica del año, cuando “Eth Haro de Les” llena la noche de magia, luz y color producido por el fuego. En la antigüedad era el momento de honrar al dios del sol, con la necesidad de captar toda la energía de la naturaleza y atraerla a la población.

Una vez encendido el Haro, diversas personas hacen volar sobre sus cabezas las “halhas”, unas bolas fabricadas con corteza de abedul y cerezo, enganchadas por un alambre, que se prenden con el mismo fuego del Haro. Cuenta la leyenda que existía un gnomo “Er Holet”, responsable de todas las catástrofes en las cosechas de la población, y con el fuego del Haro y de las Halhas conseguían espantarlo y apartarlo de Les. Las llamas tienen un sentido purificador del aire, de la atmósfera, y hasta de los lugares más recónditos de las casas, cuadras, campos y huertos a partir de las cenizas y trozos de madera carbonizada que quedan una vez ha terminado la fiesta. Todo el mundo se llevaba a sus casas y a sus “bòrdas” (cuadras) las cenizas y trozos de madera carbonizada que creían que poseía la propiedad de preservar a la las personas y animales de enfermedades y desgracias; esparcían cenizas sobre huertos y campos para tener buenas cosechas y creían que podían prevenir la aparición de la peste.

En la actualidad el grupo de bailes tradicionales Es Corbilhuèrs de Les ameniza la velada con música y danzas de influencia Gascona. El grupo de músicos interpretan las piezas más populares como eth Cadrilh de Les, eth Balh Plà de Canejan, eth Tricotèr y la Aubada Generala, siendo el acordeón diatónico y de “eth bot” los sonidos más representativos de la noche.

Para finalizar la fiesta se invita a todos los participantes a coca dulce y a “vin caud”, vino caliente flambeado y elaborado con piel de naranja, azúcar, pasas e higos muy típico de zonas de alta montaña.

The summer solstice has been, since the beginning of time, an important moment for the villages of the Pyrenees Mountains. It was the moment for sowing the land and taking the livestock up the mountains; thus, beginning the production cycle. This cycle was imperative for the subsistence of the families of the villages of the Val d’Aran. The village of Les has maintained its ancestral roots through the Haro, a festive and patrimonial element full of symbology, legends and traditions.

The eve of Saint John, the 23rd of June, is the most magical night of the year. This is the time when “Eth Haro de Les” fills the night with magic, light and color produced by the fire. In times past, it was the moment to honor the sun god due to the need to capture all of its energy for the people and nature.

Once the Haro is ignited, diverse individuals fly the “halhas” above their heads. These “halhas” are balls made of birch and cherry tree bark attached to a cable which is ignited in the same fire of the Haro. Legend says that there was a gnome, “Er Holet”, who was responsible for all the catastrophes in the harvests of the village. The fire of the Haro and the Halhas served to frighten the gnome and keep him away from Les. The flames had a purification purpose for the air, the atmosphere and the most hidden corners of the houses, the barns, fields and vegetable gardens due to the ashes and pieces of burned wood that remained once the festival concluded. Everyone took the ashes and pieces of burned wood to their homes and barns as they believed these possessed the properties of preventing that both people and animals suffered illnesses and misfortune. They spread the ashes over their vegetable gardens and fields to ensure good harvests and they believed that this also prevented the appearance of the plague.

At present day the traditional dance group, Es Corbilhuèrs de Les, bring the feast to life with Gasconne influenced music and dancing. The musical group interprets the most popular musical pieces such as Eth Cadrilh de Les, Eth Balh Plà de Canejan, Eth Tricotèr and Eth Aubada Generala. The diatonic accordion and the “eth bot” are the instruments most heard throughout the night.

To conclude the feast all of the participants are invited to enjoy some sweet flat bread known as coca and “vin caud” spicy, flambé hot wine. The vin caud is made with orange peel, sugar, raisins and figs. It is a typical high mountain drink.

Le solstice d’été a été depuis la fin de l’histoire, une date remarquable pour les villages pyrénéens. Il était temps pour ensemencer la terre et élever du bétail à la montagne, marquant ainsi le début du cycle de production dont dépendait la subsistance des familles dans les villages de la Val d’Aran. Le village a conservé ses racines ancestrales grâce à Haro, un élément ludique remplie de symbolisme et du patrimoine, légendes et traditions.
A la veille de Sant Joan, le Juin 23 est la nuit la plus magique de l’année, quand “Les Eth Haro” soirée pleine de magie, la lumière et la couleur du feu. Dans l’antiquité, il était temps pour honorer le dieu du soleil, avec la nécessité de saisir toute l’énergie de la nature et les attirer dans la population.
Une fois sur le Haro, plusieurs personnes sont survolant leurs têtes “Halha” boules faites d’écorce de bouleau et de merisier, attachée par un fil, qui sont pris avec le même feu de Haro. La légende dit qu’il y avait un gnome “Er Holeta” responsable de toutes les catastrophes dans les cultures de la population, et le feu de Haro et a réussi à effrayer les Halha et lui enlever de Les. Les flammes ont un sens purificateur d’air, l’atmosphère, et même les coins les plus reculés des maisons, des étables, des champs et des vergers à partir des cendres et des morceaux de bois carbonisés à gauche après la fête est finie. Tout le monde ont eu leurs maisons et leurs «conseil» (blocs) les cendres et les morceaux de bois carbonisés qu’ils croyaient avoir la propriété de préserver les personnes et les animaux contre les maladies et les malheurs, les cendres saupoudré sur les vergers et les champs à bonnes récoltes et ont cru qu’ils pourraient prévenir l’apparition de la peste.
A l’heure actuelle, le groupe de danse traditionnelle Les est Corbilhuèrs votre plaisir avec la musique et les danses de l’influence gasconne. Le groupe de musiciens jouent des morceaux les plus populaires comme Les Cadrilh EPF, ETH Pla de Canejan Balkh, ETH Aubada Tricot et étant généralement de l’accordéon diatonique et “bot eth” sons les plus représentatifs de la nuit.
Pour terminer la partie a invité tous les participants de la coca et douce “vin Caud”, vin chaud et conçu avec le zeste d’orange flambé, le sucre, les raisins et figues typique des zones de haute montagne.

Comments Off on Era crema deth haro

Forma part de: