Cursos
Comiat dels cursos d’Internet i Web 2.0
Després de tot aquest quadrimestre d’aprenentatge i apropament a les noves tecnologies amb els, primer, grups d’Iniciació a l’ordinador i després d’Internet i Web 2.0, ara ens hem d’acomiadar 🙁 Hem aprés moltes coses i, a més, mútuament. Com sempre tot un plaer i ja saben que sempre en tindran les portes obertes al nostre Punt Òmnia, els desitgem el millor i que gaudeixin molt de les noves tecnologies!!! 🙂
Últim dia amb el Club Badiu!!! (fins Setembre)
Avui és l’últim dia amb la nostra gent del Club Badiu, i per acabar el curs volem veure si veritablement hem arribat a les propostes que vam fer a principi de curs. A veure que passa… o_o
Radio Colifata amb el Club Badiu!
Abans d’acabar les classes d’aquest segon quadrimestre amb el Club Badiu, vam decidir veure, per recomanació d’alguns d’ells, el documental Radio Colifata. Els va a agradar molt i potser, algun dia, ens plantegem la creació d’un programa de ràdio online o quelcom semblant, a veure si ens motivem! 🙂
Comiat del curs de Retoc d’imatge amb GIMP
Tot lo bo s’acaba i el nostre curs de Retoc d’imatge amb GIMP no ha pogut ser menys… A les últimes sessions del curs hem estat ajudant al nostre amic Segundo a restaurar una de les seves fotos d’infància, aquí un record de comiat del nostre grup treballant a preu fet 😉 Fins aviat companyes i companys!
17 de Maig – Dia Internacional d’Internet
Avui us convidem a cel·lebrar el Dia Internacional d’Internet. Des del Punt Òmnia de La Salut Alta farem activitats relacionades amb aquest dia tan especial per a nosaltres i a més a més començarem el curs d’Internet i Correu Electrònic avui mateix amb els grups d’Iniciació, quina casualitat!
Per començar us fem un parell de preguntes…
Què és el que més us crida l’atenció de les coses que es poden fer a Internet?
Quin creeu què és una de les potencialitats més forta que té la xarxa?
I uns quants consells práctics…
Consells per a una navegació segura
Dia de la Dona Treballadora 2012
Bon dia dones!!
Avui és el nostre dia!! I per a celebrar-ho hem fet algunes activitats especials al nostre Punt Òmnia de La Salut Alta.
Com ja vam fer l’any passat, hem escollit una poetessa per fer-li un homenatge. En aquest cas ens hem decidit per la Wisława Szymborska que va guanyar el Nobel de Literatura en 2011 i que malauradament va morir el 1 de Febrer d’aquest mateix any.
A més a més, coincideix que en aquest dia tan remarcat acabem les nostres classes d’Internet i Web 2.0 amb els grups de matí i tarda i per això, a més de penjar els nostres vídeo-homenatges, pengem les fotos que ens hem fet a modo de comiat.
Com sempre, moltes gràcies per la vostra paciència i esforç, ja sabeu que aquí seguirem per a qualsevol dubte o qüestió 😉
I us adjuntem a continuació els vídeo-homenatges dels grups d’Internet i Web 2.0, fins sempre amics i amigues!
ELOGIO DE MI HERMANA
Mi hermana no escribe versos
y dudo que empiece de repente a escribir versos.
Lo sacó de mi madre, que no escribía versos,
y de mi padre, que tampoco escribía versos.
Bajo el techo de mi hermana me siento segura:
el marido de mi hermana por nada en el mundo escribiría
versos.
Y aunque esto suene a obra de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se dedica a escribir versos.
En los cajones de mi hermana no hay viejos versos,
ni recién escritos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a comer
sé que no es con la intención de leerme sus versos.
Sus sopas son exquisitas sin premeditación
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe versos.
Pero si lo hacen, es raro que sea sólo una persona.
A veces la poesía fluye en cascadas de generaciones,
lo que crea peligrosos remolinos en sus mutuos sentimientos.
Mi hermana cultiva una buena prosa hablada,
y toda su escritura son postales de sus vacaciones
con textos que prometen lo mismo cada año:
que cuando vuelva,
me contará todo,
todo,
todo.
Wislawa Szymborska
El gran número
EL SILENCIO DE LAS PLANTAS
La relación unilateral entre vosotras y yo
no va mal del todo.
Sé qué es una hoja, un pétalo, una espiga, una piña, un tallo
y qué os pasa en abril y en diciembre.
Aunque mi curiosidad no es correspondida,
sobre algunas me inclino con especial atención,
y ante otras levanto la cabeza.
Tengo nombre para vosotras:
arce, cardo, narciso, brezo,
enebro, muérdago, nomeolvides,
y vosotras no tenéis ninguno para mí.
Hacemos el viaje juntas.
Y durante los viajes, se habla, ¿no?
se intercambian algunas opiniones al menos sobre el tiempo
o sobre las estaciones que pasan volando.
No faltarían temas porque nos unen muchas cosas.
La misma estrella nos tiene a su alcance.
Proyectamos sombras según las mismas leyes.
Intentamos saber cosas cada una a su manera
y en lo que no sabemos también hay semejanza.
Lo aclararé como pueda, preguntadme y ya está:
qué es mirar con los ojos,
para qué me late el corazón
o por qué mi cuerpo no echa raíces.
Pero cómo contestar a preguntas nunca hechas,
si, además, una es
para vosotras tan nadie.
Musgos, bosques, prados y juncales,
todo lo que os digo es un monólogo
y las que escucháis no sois vosotras.
La conversación con vosotras es necesaria e imposible.
Urgente es una vida apresurada
y aplazada hasta nunca.
Wislawa Szymborska
Nuevos poemas
<iframe src=”http://player.vimeo.com/video/38161954?color=ff9933″ width=”510″ height=”383″ frameborder=”0″ webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen></iframe>
Què és l’obsolescència programada?
L’altre dia, amb els alumnes del Club Badiu, estàvem repassant els components informàtics dels ordinadors quan a Francisco li envaeix el següent dubte: què fem quan un ordinador ja no serveix? La resposta de Gabi (educadora que els acompanya) i meva va ser que existeixen Punts Verds on recullen components electrònics que ja no funcionen i els manipulen i reciclen per intentar reduir el possible dany al medi ambient. Ambdues, mentre comentàvem la resposta, ens vam enrecordar d’un documental que havíem vist, titulat: Comprar, tirar, comprar; en el qual apareixen, entre altres coses, la imatge dels abocadors de components informàtics que per desgràcia s’estan començant a estendre a Àfrica. Així que ens va semblar bona idea veure amb ells uns fragments d’aquest meravellós documental que parla del fenomen de l’obsolescència programada o de com programen la vida útil dels aparells que comprem perquè durin un cert temps. Aquí us mostro les fotos del nostre visionat en classe i, per descomptat, l’enllaç al resum del documental, que espero trobar sencer en breus. Molt molt recomanable!
Comprar, tirar, comprar




