La idea
Partir dels espais quotidians esdevé catalitzador d’un procés de reflexió vers el fenomen de la immigració, però diferent al que tothom espera, amb uns protagonistes diferents i amb una concreció… artística!
Desenvolupament
Tota aquesta aventura comença pel desig d’investigar fins a quin punt les noves tecnologies poden interactuar amb la part més creativa i artística de les persones.
Tot s’inicia amb l’article “El nieto es quien enseña ahora al abuelo”, el qual s’utilitza com a document de treball en un nivell d’usuari amb el grup d’adults-gent gran a fi de generar tertúlia i debat entre els participants.
A partir de la tertúlia, es desprèn l’anàlisi següent:
- Els avis encara tenen coses a dir i a ensenyar, basades en la seva experiència i saviesa.
- Els avis, avui en dia, són marginats i no tenen un lloc en la societat.
- Les persones grans han tingut una vida dura i les generacions venidores no ho valoren.
- Molts avis han de carregar amb la cura dels néts.
- Alguns participants manifesten que tenen depressió i ansietat.
Arran d’aquestes constatacions es proposa als participants organitzar un taller de creació d’un “llibre de la vida”. La finalitat d’aquest taller és que cadascú elabori, mitjançant les noves tecnologies, un llibre en què explica les seves vivències més significatives.
Objectius
- Afavorir la integració del passat en el present
- Augmentar l’autoestima personal
- Mantenir la memòria històrica tot reforçant la identitat
- Compartir l’experiència personal del fet d’emigrar
- Crear un espai per a la reflexió i el debat
- Dignificar la vida de la gent gran, perquè la seva experiència té un valor i volen donar-la a conèixer
Element comú: la immigració
Tots els participants del taller en qüestió tenen un passat vinculat al fenomen de la immigració: tots venen de diferents indrets de l’Estat (i més enllà) i van iniciar el seu viatge fa més de quaranta anys per millorar la seva vida i la de les seves famílies.
Aquest és el punt de partida.
Fil conductor: la reminiscència
Els temes dels records són els següents:
- Família d’origen i els primers records d’infància
- El lloc al qual s’associen els records
- Els aspectes sensitius que es poden rescatar (cinc sentits)
- Cartes de reconeixement per a persones dels seus escrits
- Univers sonor personal. Records musicals
- Escriure la lletra d’una cançó associada als records
- Creació d’una cançó a partir de totes les del grup
- Vivències del fet d’emigrar
Nexe entre generacions
El treball de la reminiscència es concreta a través de la creació d’un tren de vapor que duu als protagonistes del passat fins al present, a on els infants, els néts que representen el futur, esperen en una estació de tren escoltar històries de la vida de diferents viatgers que encara tenen molt a dir.
Millor encara: ho volen dir.
I els infants són els dipositaris de la memòria històrica i de la reflexió sobre el perquè de la immigració: Què mou una persona a deixar tot el que coneix i estima? ¿Quina relació existeix entre els immigrants de llavors i els d’ara?