Coneguem les reflexions sobre els reptes del PÒ Masia Espinós de la mà de la seva dinamitzadora:
“El barri Ca n’Espinós pertany a la ciutat de Gavà però està bastant aïllat ja que es troba a les afores, a la muntanya, i les característiques urbanístiques actuals (carretera d’accés, servei d’autobusos…) dificulten la integració fluïda amb el moviment quotidià de la ciutat.
Hi viuen unes 450 persones, la majoria són de cultura gitana (per orígens, per relacions o simplement per història de vida al barri) a més d’algunes famílies d’origen marroquí, unes altres que s’identifiquen com a “nogitanes” i també gent gran de Gavà que van pujar al barri quan es van jubilar.
La conjunció cultura gitana – aïllament geogràfic- ha fet que el barri visqui dins una realitat pròpia, amb unes dinàmiques i una legalitat que potser van molt bé a molts dels seus veïns però que dificulten molt la possibilitat d’integració amb la resta de la ciutat de Gavà i de la societat en general.
El Punt Òmnia va arribar al barri a començaments de l’any 2008 i va funcionar durant uns mesos oferint ús lliure. Després, a causa del robatori de part del seu maquinari, va tancar i així va romandre fins al març de 2009 quan l’Esplai Masia Espinós es va convertir en la seva entitat gestora i jo vaig començar la meva feina com a dinamitzadora.
El primer repte que vaig enfrontar va ser canviar la imatge del Punt de cara al barri, ja que la idea generalitzada era que això era una “ciber” on un grupet de nois joves del barri entraven i sortien i feien el que ells volien (reflex, a més, de la manera habitual de funcionar aquí, on el respecte per normes, horaris i responsabilitats està molt poc interioritzat). Va costar una mica al principi, però a poc a poc tothom es va anar adonant que aquí hi havien ofertes interessants i que una mica de respecte i acceptació de normes ben valia la pena per tal d’accedir-hi (la majoria de veïns no tenen ordinador ni connexió a internet a casa).
Ara continuem, tots junts, treballant en aquest sentit ja que sota les actituds de rebel·lia habitualment el que es troba és un nivell d’autoestima molt baix i un “jo no puc” o “això no és per a mi” gairebé automàtic.
També en gran mesura a causa d’aquesta actitud de base, és bastant difícil que la gent del barri es motivi cap a la formació. Ho anem treballant, a poc a poc, amb diferents grups i diferents tipus d’activitats: des de l’assoliment dels aprenentatges de primària, passant per reforç pels que van a l’institut fins als cursos per a adults. El fet que el Punt Òmnia sigui per a tothom (no només pels nens com fins ara ho era l’Esplai), ha portat un plus a la feina que es fa al barri. Així, diferents integrants d’una mateixa família fan ús i valoren un mateix espai, cadascú des del seu punt de vista, i es transmeten aquesta valoració. A més, molts dels adults, sobretot dones, han començat a
descobrir que són capaços de fer moltes més coses de les que imaginaven.
Així com la formació, el treball en sí mateix tampoc no està gaire ben valorat per part de la majoria de la població del barri. Han de treballar, però, i per això han de fer en primer lloc l’esforç de cercar feina. Des d’aquí se’ls ajuda també a fer aquesta tasca conjuntament amb el projecte Aprendre a Aprendre.
A dia d’avui podria dir que el Punt funciona com un espai d’accés a les tecnologies, lúdic i formatiu, alhora que ofereix als participants la possibilitat de descobrir les seves capacitats i practicar habilitats socials en un espai íntim (perquè la dinamitzadora i el Punt ja formem part d’aquest “petit món”) que els facilita després el desenvolupament en àmbits que fins ara consideraven molt llunyans. La idea d’aquí endavant és que l’afrontar reptes i dificultats i el
descobrir noves possibilitats sigui una actitud compartida també amb els participants del Punt i ja no només de la dinamitzadora o la resta de l’equip de l’Esplai”.
Paula Vincent
Dinamitzadora del Punt Òmnia Masia Espinós.
