Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia

L’associació Nous Catalans fa un any i mig que es va engrescar en un nou projecte, fer-se càrrec de dos Punts Òmnies: el Punt Òmnia de l’hotel d’entitats Les Bernardes situat a Salt i el Punt Òmnia del Casal Cívic Bon Pastor situat a Figueres.

Nous Catalans  va néixer l’any 2003 a Barcelona  fundada per un grup de dones immigrades amb inquietuds  i necessitats de recolzar els nouvinguts quan arribessin al país. Elles ja havien viscut el procés d’adaptació i tenien la possibilitat d’associar-se per oferir un cop de ma a totes aquelles persones que com elles, arribaven a una cultura desconeguda.

Fa un parell d’anys que  Nous Catalans  es va expandir a les comarques Gironines per tal d’implantar un projecte d’integració Social, adreçat a persones nouvingudes i en el que es remarca la promoció dels valors de la convivència i de la diversitat arreu del territori.

Va ser aleshores quan van veure que el que es proposaven com associació lligava perfectament amb el que hi havia redactat en el projecte Òmnia i no s’ho van pensar dues vegades. Varen treballar de valent per aconseguir portar la gestió dels dos punts i crear un projecte ambiciós que no només els satisfés a ells sinó que fos satisfactori per a la ciutadania.

Avui la Clàudia, presidenta de l’associació i persona responsable de la gestió dels 2 punts, ens deixa per compartir un trosset de la seva vida  en la que ens reflexa com s’ha sentit, com es sent i tot el que significa Òmnia per ella i per l’associació:

“Tanco els ulls i comencen a passar per la meva retina un mon d’imatges i records de sensacions increïbles des d’aquell  dia que vaig a arribar a Catalunya. Era a l’ estació de Sants i amb prou feines s’havia a on era. Escoltava un altre llenguatge que  no era el castellà, rètols en un altre idioma, la primera feina a Lloret de Mar, el primer pis que vaig compartir amb una noia hongaresa i només parlaven amb anglés, als meus anys a Llívia on vaig començar a parlar català i va néixer la meva filla, fins ara…

I quan obres als ulls i, sense adonar-te’n de com passa el temps,  la teva filla te 10 anys i en fa 13 de l’arribada a la estació de Sants. Quan vens de lluny el primer deure i necessitat, és trobar una  feina i  buscar un lloc per viure. Sense deixar de banda que durant un temps, a vegades llarg,  has de internalitzar tot el que estàs vivint, que no és poc. A poc a poc et vas adaptant a una nova realitat, ja saps fer el pa amb tomàquet( i és graciós ja que la tomata es originaria d’Amèrica) i arriba el moment que, malgrat les diferents situacions personals tothom, amb més o menys fortuna, ha pogut resoldre les situacions quotidianes. Però és en aquest moment que molts de nosaltres ens preguntem si la vida és només treballar (molt sovint en feines que no t’agraden), la casa, la mainada,etc. I comences a pensar en el que feies al teu país d’origen i a qüestionar-te que la possibilitat de  trobar un lloc on desenvolupar-te com persona.

Sóc una convençuda de que per poder ser feliç has de trobar el teu lloc i, si Catalunya és el lloc on has decidit viure, has de tenir totes les eines per desenvolupar-te, has de cercar-hi la teva felicitat.  I això no es troba trobant a faltar tot el que no tens, tot el que has deixat lluny sinó que  trobés  el teu espai si ets capaç d’estimar la terra que t’ ha acollit i de la que ja et sents una ciutadana més. Per això és vital la interacció  de les persones d’aquí amb les persones nouvingudes. Si son capaces d’explicar-nos coses tan senzilles com la historia d’aquest poble,  com és que aquí es parla català, d’on venen les seves tradicions, …, la integració al nou país serà més fàcil i ràpida.

Per nosaltres gestionar dos punts Òmnies és un repte molt especial perquè som una associació de gent que venim de lluny i de gent d’aquí. Als de lluny hem decidit que volem ser ciutadans d’aquest país i vosaltres ens heu donat l’oportunitat de participar activament en aquest projecte. Per mi la gestió dels  Punts Ómnies va ser un desafiament, una oportunitat i un reconeixement cap a la feina ben feta.  A vegades no ens adonem del que significa poder fer una feina que t’agradi i en el meu cas i el de l’associació,  poder demostrar que persones que no hem nascut aquí podem desenvolupar un projecte com aquest en dos poblacions tan diferents com Salt i Figueres, ens omple d’orgull.  Poder demostrar que la implicació en un projecte és pensar en les persones, és poder escoltar i és poder  trobar un lloc a tothom començant per el teu.

Nosaltres hem trobat en el projecte Òmnia no només un lloc de feina, sinó la possibilitat de compartir, de comunicar-nos amb més gent, d’intercanviar experiències i poder veure el món amb uns altres ulls i  explicar-lo.”

Gràcies a tots per compartir aquests petits grans espais que són els Punts Òmnies!

Claudia Fernández Presidenta de l’Associació Nous Catalans

Núria Perpinya Tècnica Territorial Òmnia a la vegueria de Girona i  de la Catalunya Central