Les persones participants de la Fundació Badalona Capaç han creat la llegenda de Sant Jordi només emprant únicament eines d’intel·ligència artificial!
En el més profund de la història de Catalunya hi ha una llegenda tant antiga com captivadora, una narrativa que ha perdurat al llarg dels segles, teixint el seu encant en els cors de les generacions. És la llegenda de Sant Jordi, un relat de valor, amor i l’eterna lluita entre el bé i el mal.
En les ombres dels temps antics, quan els xiuxiuejos del vent acaronaven les muralles dels castells i les estrelles brillaven com a guardianes en el cel nocturn, es gestava la llegenda de Sant Jordi. En aquells dies, Catalunya era un regne marcat per la intriga i la foscor, on un drac d’escates negres sembrava el terror entre els habitants, devorant bestiar i amenaçant amb el seu alè de foc les aldees més remotes.
A la cort del rei, es reuneixen el monarca i els seus consellers per discutir l’amenaça del drac que ha sorgit al regne.
– Els meus lleials consellers, hem rebut notícies alarmants.- Va dir el rei amb preocupació – Un temible drac ha aparegut a les nostres terres, causant estralls i sembrant la por entre els nostres súbdits. Hem d’actuar amb diligència per protegir el nostre poble i assegurar la pau al regne.
– Majestat, l’arribada d’un drac és una amenaça de proporcions catastròfiques. El seu foc pot reduir les nostres ciutats a cendres en qüestió de minuts. Hem d’estar preparats per enfrontar aquest desafiament amb totes les nostres forces.
-Estic d’acord, senyor. Suggereixo que mobilitzem els nostres millors cavallers i soldats per enfrontar el drac en combat. A més, podríem convocar els mags i bruixots del regne perquè ens ajudin amb els seus coneixements en la batalla.
-És una estratègia valenta, però també arriscada – va dir el rei. Enfrontar el drac en combat directe podria resultar en grans pèrdues per a les nostres forces. Necessitem pensar amb precaució i considerar totes les possibilitats.
– Senyor, què tal si busquem una solució pacífica en lloc de recórrer a la violència? Podríem intentar negociar amb el drac, oferint-li alguna cosa a canvi que abandoni les nostres terres i ens permeti viure en pau.
El rei, reflexiu va dir,
-Aquesta és una idea interessant, conseller. Si podem trobar alguna cosa que el drac valori prou per a abandonar el seu atac, podríem evitar vessament de sang innecessari. Però hem de ser prudents i estar preparats per a qualsevol eventualitat.
-Per descomptat, Majestat. Investigarem totes les opcions i ens assegurarem que el regne estigui preparat per enfrontar qualsevol desafiament que es presenti. Junts, trobarem una solució per a aquesta crisi.
El rei i els seus consellers continuen discutint estratègies i plans d’acció per fer front a l’amenaça del drac, treballant junts per protegir el regne i la seva gent.
Després de la reunió del rei i els seus consellers, on van decidir enviar els soldats a matar el drac, aquests es van llançar valentament cap a la cova on habitava la bèstia. No obstant això, el drac era un enemic formidable i ferotge, i els soldats no van ser rivals per a ell. En una feroç batalla, el drac va derrotar els soldats, devorant-los un per un.
Després d’aquesta devastadora derrota, el poble estava submergit en la por i la desesperació. El rei, desesperat per salvar el seu poble i la seva filla, va decidir acceptar la demanda del drac: entregar una persona jove com a sacrifici per aplacar la seva ira.
-“Súbdits meus! Com sabeu, el nostre regne ha estat assolat per la fúria d’un terrible drac que amenaça de destruir les nostres terres i acabar amb la nostra pau. Ho hem intentat tot per derrotar-lo, però sense èxit. Ens enfrontem a temps foscos i difícils.”
– “Oh, majestat! Què podem fer per protegir-nos del drac?”- va dir un pagès.
– “Hem sacrificat els nostres béns més preuats, hem enviat els nostres millors guerrers, però res ha aturat el seu avanç. Ja no queden més opcions. Només una vegada cada generació, l’antiga profecia ens ofereix una possibilitat. Una jove donzella ha d’oferir-se com a sacrifici per aplanar el drac i salvar el nostre regne”.
– “Però, el meu rei! Qui podria fer tal sacrifici?” – va dir preocupada una jove pastora.
– “Pare, súbdits, escolteu-me. Si aquest sacrifici és el que es requereix per salvar el nostre regne i el nostre poble, jo m’oferiré voluntària. Assumiré aquesta tasca amb honor i valor, si amb això puc protegir la nostra gent”.
Commogut el rei digué,
– “Filla meva, aquest acte de valentia no passarà desapercebut. Si decideixes enfrontar-te al drac, ho faràs amb el cor d’una veritable heroïna. Que deu s’acompanyin en aquesta empresa i que el teu sacrifici no sigui en va”.
El poble, amb llàgrimes als ulls, veu partir la princesa cap a les urpes del drac, amb l’esperança que el seu acte de coratge porti la salvació al regne.
– “M’ofereixo com a sacrifici per salvar el meu regne del terror que has sembrat, oh maldit drac”.
– “La teva valentia és inútil, princesa. La meva fam no pot ser saciada per paraules”.
De sobte, sota una llum divina, un cavaller sobre un cavall blanc vestit amb una túnica blanca amb una gran creu vermella i armat amb una llança, va aparèixer.
– Atura’t, bèstia vil. No permetré que facis mal a aquesta noble dama”.
– “Sant Jordi, cavaller arrogant! Com et permets interposar-te en el meu camí?” – va dir el drac
– “No permetré que la teva maldat continuï. Aquesta princesa és innocent i no mereix ser la teva presa”.
– “La teva insolència serà la teva perdició, cavaller! Prepara’t per enfrontar-te a la meva fúria!”
Amb un rugit ensordidor, el drac es llança cap a Sant Jordi, desencadenant la seva fúria amb flames ardents. El valent cavaller esquivà gairebé els embats del monstre, amb la seva llança enlairada i el seu corb en renillant de determinació.
Amb cada envestida, Sant Jordi buscava una obertura, esperant el moment precís per contraatacar. Amb un gir ràpid, el cavaller va aconseguir esquivar les flames i arribar al drac amb la seva llança, travessant la seva escamosa pell.
El monstre rugí de dolor i sorpresa, però Sant Jordi no vacil·là. Amb un últim esforç, clavà la seva llança profundament al cor del drac, posant fi al seu regnat de terror.
El monstre caigué pesadament a terra, el seu rugit apagat per sempre. La princesa, alliberada del perill, corregué cap a Sant Jordi amb gratitud als seus ulls.
De les ferides del drac brollaren roses vermelles, brillants i fragants, com si la mateixa sang del monstre es transformés en bellesa.
La gent del regne, atònita davant el miracle presenciat, s’agenolla en gratitud i admiració. Les roses es dispersaren per terra, omplint l’aire amb el seu dolç aroma i omplint els cors amb esperança i alegria.
Sant Jordi, amb humilitat, recollí una de les roses i l’ofereix a la princesa a qui havia jurat protegir.
La princesa, amb llàgrimes de felicitat als seus ulls, acceptà la rosa amb gratitud. És llavors quan el regne sencer s’uneix en celebració, honorant el coratge i la valentia de Sant Jordi, així com la bellesa i la fragilitat de la vida que ara floreix fins i tot en el lloc més inesperat. I així, amb el drac derrotat i les roses florint, la llegenda de Sant Jordi perdura.
#ÒmniaSantJordi
Avui i sempre al seu costat.
