Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia

Durant el passat mes de novembre, s’han celebrat novament les jornades de treball territorial que regularment s’organitzen des de l’Oficina de Dinamització Comunitària – ODC de la Xarxa Òmnia. L’objectiu d’aquestes jornades és apropar les persones dinamitzadores entre si, i generar sinèrgies que possibilitin el desenvolupament i la concreció d’accions conjuntes per part dels diferents Punts Òmnia que comparteixen un mateix territori, alhora que faciliten el coneixement mutu i contribueixen a que l’Òmnia esdevingui una autèntica xarxa de punts imbricats entre si.

En aquesta ocasió, però, des de l’ODC hem apostat per un format híbrid de jornades de treball. Per una banda volíem donar continuïtat a aquesta tasca de potenciació del treball territorial dels Punts Òmnia, si bé alhora crèiem necessari que el format possibilités una major interacció entre les persones dinamitzadores, permetent d’aquesta manera un coneixement més exhaustiu de les activitats i les circumstàncies que es viuen en el dia a dia de cada Punt Òmnia.

D’aquesta manera, hem realitzat unes jornades de treball “de proximitat” que ens han permès tractar aspectes més concrets del dia a dia, com ara qüestions relatives a la documentació que regularment s’ha d’entregar i, especialment, el nou model de memòria que s’haurà de lliurar fins el proper 15 de gener.

Val a dir que aquesta intenció de fer unes jornades de major proximitat responia en bona mesura al fet que darrerament s’hagin incorporat a la Xarxa Òmnia una gran quantitat de noves persones dinamitzadores.
En aquest sentit, des de l’ODC hem comprovat la utilitat que aquestes jornades han tingut per a les noves persones dinamitzadores, qui han pogut compartir amb la resta els seus dubtes i neguits, i alhora escoltar i preguntar sobre la forma d’organitzar-se la feina interna de cadascú en el seu Punt Òmnia, la manera de fer la programació de les activitats, etc.

Més enllà de tot això, però, s’han realitzat un total de 15 jornades de treball territorial, a les qual s’ha de sumar tota una sèrie de reunions, en algunes ocasions presencials, en d’altres virtuals, amb aquelles persones que malgrat mostrar interès per assistir a les jornades, els havia estat impossible ser-hi presents. Pel que fa a les 15 jornades de treball territorial, hi han assistit un total de 71 persones dinamitzadores, a les quals cal sumar-hi 11 reunions presencials i 11 de virtuals. En total, doncs, aquestes jornades de treball, sumades a les reunions, han tingut un impacte directe sobre un conjunt de 92 persones dinamitzadores de punts Òmnia.

>> Acció a la Xarxa!

Deixant ara de banda tot el treball de seguiment de l’acció quotidiana que durant aquestes jornades s’ha fet amb les persones dinamitzadores, cal tenir present el treball desplegat per tal de dur a terme accions concretes que connectin els diversos punts de la Xarxa.

En aquest sentit, trobem exemples com la iniciativa sorgida a Manresa, on els punts de la ciutat bagenca han decidit organitzar-se per fer conjuntament un tríptic enfocat a la seguretat a Internet.
Per la seva part, els Òmnies de Girona ja estan elaborant un vídeo que consisteix en gravar el que passa en cada Punt Òmnia al llarg d’una tarda, i que muntaran un cop cada Punt tingui la seva gravació enllestida.

En altres jornades s’ha continuat treballant en la línia encetada, com és el cas dels Òmnies de Lleida i Alt Pirineu, que estan preparant una sèrie d’accions conjuntes que tenen a veure amb la fotografia. Cada Punt Òmnia treballa la seva acció des del seu municipi, i posteriorment posaran el treball en comú en una plataforma compartida.

Altres exemples els tenim, per exemple, al Llobregat, on els Punts de la zona continuen treballant en aquest projecte que han anomenat El nostre riu, encara és viu!, o a la zona del Barcelonès Nord, on els Punts de Badalona i Sant Adrià de Besòs estan preparant un tríptic sobre els Òmnies de la zona, així com un document sobre les 101 coses que es poden fer en un Punt Òmnia, per tal d’apropar i informar les persones dels seus barris.

Finalment, i ja en un altre ordre de treball, tant des dels punts de la ciutat de Barcelona com des dels Punts del Vallès, col•laboren per definir un eix de treball que els permeti enfocar un treball a mitjà termini que pugui ser incorporat a les programacions dels Punts. I si bé encara no hi ha res decidit, les idees que estan apareixent són força engrescadores. Caldrà esperar encara una mica per desvelar el secret.

Ja per acabar, cal destacar la multitud d’eines que s’estan utilitzant per dur a terme aquesta feina. En alguns casos, mitjançant els grups de la Comunitat Òmnia, en altres amb comptes compartits de Google (el Docs serveix com a repositori), de Flickr o Picasa.
En tot cas, cada grup territorial ha sabut cercar i trobar l’eina que millor s’adapti a les seves necessitats per tal de dur a terme l’objectiu final: impulsar accions conjuntes que ens apropin entre si i ens connectin amb aquesta xarxa que anomenem Òmnia.

Maurici Jaumandreu
Tècnic Territorial de la Xarxa Òmnia

Related Images:

Amb motiu del Dia Mundial de la Discapacitat, us oferim un nou “capítol” del Tasta’m, que recull una selecció de programari que ofereix ajudes tècniques, jocs i eines d’Internet totes elles gratuites, que posibiliten un ús accessible de l’ordinador per a aquelles persones que ho requereixin. Totes estan disponibles en castellà.

També hi trobareu alguns jocs per a persones amb discapacitat intel•lectual. Esperem que us sigui útil!

http://blog.xarxa-omnia.org/odc/tastam-programari-i-diversitat-funcional/

Related Images:

Article de reflexió a partir de la jornada celebrada al Caixa Fòrum dintre dels debats de BDigital el passat 25 de novembre.

La utilització dels nombrosos serveis 2.0: blocs, xarxes socials, fotologs conformen dia a dia un altre jo de les persones, una identitat digital que defineix com treballem, com ens divertim i amb quines persones compartim la nostra vida (professional o no).

Amb aquesta realitat online alternativa a la nostra realitat real sorgeixen nombrosos dubtes respecte a què hem de compartir, si s’ha de fer sota un sol perfil i sobretot com afrontar els diferents i nous problemes que van apareixent com el robatori i la usurpació de personalitat, no només en l’àmbit empresarial sinó també a nivell de ciutadania.

Ara mateix, la tecnologia no ofereix una solució única i no podem parlar de que hi hagi cap sistema 100% segur: “La única red segura es la red desconectada” segons paraules de Fernando Espona, un dels ponents. De la mateixa forma els casos d’usurpació d’identitat han augmentat un 140% en el darrer any a Espanya.

Tampoc existeix una solució que permeti gestionar de forma unificada tots els perfils associats al diferents serveis 2.0 que fem servir, malgrat que hi ha molta gent treballant per oferir una solució en aquesta línia tal i com ens explicava Fabian Hermann ensenyant el projecte Digital.me, un intent per gestionar, organitzar i intercanviar de forma segura i eficient les dades personals en tots els entorns socials des d’una única eina .

Un altre tema que s’ha tractat és com la reputació on line és una font d’informació cada vegada més utilitzada pels departaments de selecció de personal de les empreses i de com xarxes professionals com LinkedIN (que en 10 mesos ha doblat el seu número d’usuaris a Espanya) o generalistes com Facebook, són una font important per complementar l’anàlisi d’una candidatura, de la mateixa forma que és una font útil pel candidat de cara a obtenir informació sobre l’empresa i els professionals que faran la selecció. Malauradament, els diferents estudis demostren que la gent no té prou cura dels continguts que comparteixen a la xarxa i això provoca casos com el dels Estats Units, on un 70% de candidatures a llocs de feina han estat desestimats a partir de la informació que les persones compartien a les xarxes socials en aquest any. La situació és totalment diferent a Alemanya, a on, en canvi, s’ha prohibit que els Departaments de Recursos Humans facin ús de Facebook per investigar les vides de les persones.

Els delictes vinculats a la identitat digital -sobretot en relació a la usurpació d’identitat- han estat un dels temes estrella de la jornada de la mà del Rubèn Mora, cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra. Les noves tecnologies i els nous usos promouen l’aparició de nous delictes i la solució sempre arriba després del problema. El paper que juga la Justícia davant determinats usos fraudulents d’Internet està molt limitat per la globalització del món actual, i la situació geogràfica dels servidors des dels quals s’inicien els actes delictius limiten l’acció policial. Ni tan sols la ICANN (el principal organisme en la regulació d’Internet) pot oferir informació sobre determinats usos als cossos de seguretat.

El consell clau: un ús responsable d’Internet i molta cura amb el correu o correus electrònics a partir dels quals gestionem els diferents serveis més enllà de qualsevol solució tècnica.

En resum, sembla que les llacunes de seguretat són abundants i a dia d’avui no disposem de cap model que garanteixi una gestió integral i segura de la nostra informació al núvol. Eines com el DNIe encara no han estat suficientment provades, i per tant no podem dir quin pes tindran en el futur, encara que sigui una solució innovadora amb respecte al que es fa a la rsta d’Europa.

En definitiva, una jornada interessant que torna a posar de manifest la importància les mancances a nivell tècnic i legal per garantir la seguretat de les persones a Internet, i per tant donant el protagonisme a la necessitat d’ús de les TIC responsable basat en el coneixement, la informació i el sentit comú, és a dir, una utilització guiada per l’educació de les persones des dels primers usos que facin de les eines. Eines que socialitzen el coneixement i l’accés a la cultura. En aquest sentit ens ha sorprès que durant la jornada un dels ponents criminalitzés l’accés a continguts multimèdia com ara la música i el cinema, defensant un model d’accés a la cultura més propi de temps passats i determinats models de negoci obsolets i no coherents amb les possibilitats de la Internet actual.

Finalitzem amb una pregunta: a la vida no hi ha res segur… per què demanem que ho sigui Internet?

Disposeu dels àudios de la jornada i de les presentacions que es van mostrar a:

http://www.bdigital.org/CA/servicios/Pagines/DetallesDebate.aspx?xid=118

Gabriel González.
Cristina Espinosa.
Paula Vincent.

Related Images: