Article de reflexió a partir de la jornada celebrada al Caixa Fòrum dintre dels debats de BDigital el passat 25 de novembre.

La utilització dels nombrosos serveis 2.0: blocs, xarxes socials, fotologs conformen dia a dia un altre jo de les persones, una identitat digital que defineix com treballem, com ens divertim i amb quines persones compartim la nostra vida (professional o no).

Amb aquesta realitat online alternativa a la nostra realitat real sorgeixen nombrosos dubtes respecte a què hem de compartir, si s’ha de fer sota un sol perfil i sobretot com afrontar els diferents i nous problemes que van apareixent com el robatori i la usurpació de personalitat, no només en l’àmbit empresarial sinó també a nivell de ciutadania.

Ara mateix, la tecnologia no ofereix una solució única i no podem parlar de que hi hagi cap sistema 100% segur: “La única red segura es la red desconectada” segons paraules de Fernando Espona, un dels ponents. De la mateixa forma els casos d’usurpació d’identitat han augmentat un 140% en el darrer any a Espanya.

Tampoc existeix una solució que permeti gestionar de forma unificada tots els perfils associats al diferents serveis 2.0 que fem servir, malgrat que hi ha molta gent treballant per oferir una solució en aquesta línia tal i com ens explicava Fabian Hermann ensenyant el projecte Digital.me, un intent per gestionar, organitzar i intercanviar de forma segura i eficient les dades personals en tots els entorns socials des d’una única eina .

Un altre tema que s’ha tractat és com la reputació on line és una font d’informació cada vegada més utilitzada pels departaments de selecció de personal de les empreses i de com xarxes professionals com LinkedIN (que en 10 mesos ha doblat el seu número d’usuaris a Espanya) o generalistes com Facebook, són una font important per complementar l’anàlisi d’una candidatura, de la mateixa forma que és una font útil pel candidat de cara a obtenir informació sobre l’empresa i els professionals que faran la selecció. Malauradament, els diferents estudis demostren que la gent no té prou cura dels continguts que comparteixen a la xarxa i això provoca casos com el dels Estats Units, on un 70% de candidatures a llocs de feina han estat desestimats a partir de la informació que les persones compartien a les xarxes socials en aquest any. La situació és totalment diferent a Alemanya, a on, en canvi, s’ha prohibit que els Departaments de Recursos Humans facin ús de Facebook per investigar les vides de les persones.

Els delictes vinculats a la identitat digital -sobretot en relació a la usurpació d’identitat- han estat un dels temes estrella de la jornada de la mà del Rubèn Mora, cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra. Les noves tecnologies i els nous usos promouen l’aparició de nous delictes i la solució sempre arriba després del problema. El paper que juga la Justícia davant determinats usos fraudulents d’Internet està molt limitat per la globalització del món actual, i la situació geogràfica dels servidors des dels quals s’inicien els actes delictius limiten l’acció policial. Ni tan sols la ICANN (el principal organisme en la regulació d’Internet) pot oferir informació sobre determinats usos als cossos de seguretat.

El consell clau: un ús responsable d’Internet i molta cura amb el correu o correus electrònics a partir dels quals gestionem els diferents serveis més enllà de qualsevol solució tècnica.

En resum, sembla que les llacunes de seguretat són abundants i a dia d’avui no disposem de cap model que garanteixi una gestió integral i segura de la nostra informació al núvol. Eines com el DNIe encara no han estat suficientment provades, i per tant no podem dir quin pes tindran en el futur, encara que sigui una solució innovadora amb respecte al que es fa a la rsta d’Europa.

En definitiva, una jornada interessant que torna a posar de manifest la importància les mancances a nivell tècnic i legal per garantir la seguretat de les persones a Internet, i per tant donant el protagonisme a la necessitat d’ús de les TIC responsable basat en el coneixement, la informació i el sentit comú, és a dir, una utilització guiada per l’educació de les persones des dels primers usos que facin de les eines. Eines que socialitzen el coneixement i l’accés a la cultura. En aquest sentit ens ha sorprès que durant la jornada un dels ponents criminalitzés l’accés a continguts multimèdia com ara la música i el cinema, defensant un model d’accés a la cultura més propi de temps passats i determinats models de negoci obsolets i no coherents amb les possibilitats de la Internet actual.

Finalitzem amb una pregunta: a la vida no hi ha res segur… per què demanem que ho sigui Internet?

Disposeu dels àudios de la jornada i de les presentacions que es van mostrar a:

http://www.bdigital.org/CA/servicios/Pagines/DetallesDebate.aspx?xid=118

Gabriel González.
Cristina Espinosa.
Paula Vincent.


  • Categories

  • Informació Òmnia

  • El núvol

  • Archives

  • Repositori Tasta'm

  • RSS Estigues al corrent del que fem!

  • logoomnia

    logopunttic

    logobenestarsocial

    logofce


Forma part de: