Eva Martínez González
Estudis o perfil:FP1 i FP2 Administratiu i Diplomada en Educació Social
Edat: 32 anys
Punt Òmnia:Sta. Eulàlia de Berga
Anys al Punt:4
Has creat algun material, un projecte, quelcom a destacar…
Tot el que utilitzo al Òmnia, tant per al treball intern com per a qualsevol col•lectiu, és material propi.
Què destacaries de la feina de dinamitzador?
Segurament una de les coses que més em va sorprendre quan portava uns quants mesos treballant, i ja m’havia assentat una mica en el projecte, va ser que jo em pensava que el dinamitzador era la persona que havia d’oferir als seus usuaris una manera de fer, unes eines, unes pautes,… però gairebé m’atreviria a dir de que el dinamitzador rep a parts iguales del que dóna. Si estàs pendent del que els usuaris et diuen en pots treure moltes coses de profit i enriquir-te com a persona i com a professional.
I del teu P.O.?
El PO en el que treballo està ubicat en el barri més marginal de la ciutat de Berga, marginal de dues maneres diferents: per un costat el barri és va fer amb pisos de protecció oficial perquè fossin ocupats per els immigrants andalusos que van venir a treballar, i per altra banda tenia unes fronteres naturals amb la resta de la ciutat. Podríem dir que el més destacable del PO és que ha aconseguit, juntament amb el treball de la A.V.V., que les persones de fora del barri i que no havien vingut mai, ara coneguin el barri i facin activitats conjuntes amb els seus veïns, entre aquestes activitats està naturalment venir al punt i fer-se’l com un espai propi.
Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys?
Doncs que al llarg d’aquests 10 anys es deu haver fet en general una bona feina per part de totes aquelles persones que han estat vinculades al projecte d’una manera o d’un altre. Però també m’agradaria dir (per tal de ser una mica crítics) que per tal de continuar creixent hauríem d’aprendre dels errors comesos. Tampoc és gaire normal de que al llarg d’aquests 10 anys hagin passat tantes persones amb bones expectatives i que després han abandonat el projecte amb un “mal sabor de boca”. Estic parlant de molts dinamitzadors que han passat pel projecte i al cap de pocs mesos han marxat.
Roser López Lledós
Estudis o perfil: Psicologia, acavant últimes assignatures, 6 anys d’experiència en el món del lleure, 5 com a monitor en educació mediambiental i en colònies escolars i crèdits de síntesi, 6 com a monitor en colònies d’estiu elaborant cada any el meu propi projecte.
Edat: 27 anys.
Punt Òmnia: Centelles, Constantí.
Anys al Punt o en el projecte: un any i vuit mesos.
Has creat algun material, un projecte, quelcom a destacar…
El material que dono pels cursos l’elaboro jo gairebé en la seva totalitat (excepte els manuals), adaptant els exercicis a les necessitats particulars de cada grup, en tot aquest temps he elaborat gran quantitat de material, especialment exercicis.
D’altra banda també he adaptat alguns jocs a l’ús de l’ordinador i motivar als més petits (un dicciopinta pel paint, un “hundir la flota” amb el excel, etc).
Què destacaries de la feina de dinamitzador?
Considero que la feina de dinamitzador es quelcom una mica abstracte, jo no “dinamitzo” els meus usuaris sinó que els enseño el que jo sé, i els ajudo a dur a terme allò que voldrien fer amb l’ordinador, els intento donar confiança i esdevenir un referent “sa” en el cas dels nens i joves, però no requereixen dinamització, ja ho són de dinàmics.
En tot cas el que més destacaría és el tipus de vincle que es crea amb els usuaris,el que aprens dels demés i descobreixes de tu mateix amb la compensació personal que comporta (malgrat de vegades pot acavar “cremant” en el cas de barris amb població en risc d’exclusió).
I del teu PO?
Del meu Punt es pot destacar la gran acceptació i demanda per part dels usuaris, i la dificultad de donar cobertura a tots, la majoria d’usuaris no disposen d’ordinador a casa i voldrien fer servir el punt cada dia, aixo suposa haver de “fer fora” i enfrontar-me diariament amb molts d’ells, i fer-ho sola ja que el Punt Òmnia queda geogràficament aillat d’altres serveis i ubicat en el nucli del barri “marginal”.
Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys?
Crec que es un projecte del que s’en beneficien moltes persones tot i que l’alfabetització digital comença a quedar enrere i crec que per poder seguir fent una feina important hauria de “reciclar-se” i facilitar el reciclatge als dinamitzadors. Crec que la inserció laboral, l’ús comunitari (especialment en barris com el meu, en que la majoria d’usuaris no disposen d’ordinador a casa) i la resposta a demandes individuals són les vies que s’haurien d’explotar més en detriment de la formació o “l’alfabetització” donat que per fer formació més avançada els dinamitzadors requerim també de disposar d’aquesta, i l’alfabetització és una qüestió que ja va quedant superada.
Entrevista a un dinamitzador de la Xarxa Òmnia
Josep Lluís Turuguet López
Estudis o perfil: Enginyer tècnic en informàtica de gestió
Edat: 39
Punt Òmnia: la Segarra
Anys al Punt o en el projecte: 1 anys i 4 mesos
Has creat alguna cosa, un projecte, algo a destacar…:
El que més anomenada ha agafat a la Segarra són els cursets als pobles de la comarca. Durant aquest any i escaig he sortit a Massoteres, Torà, Guissona, Sanaüja, Sant Ramon, Granyena i Tarroja, tots pobles entre 100 i 1000 habitants. A la nostra comarca hi ha molt poc transport públic, i un desplaçament a Cervera pot suposar perdre un matí, una tarda sencera o fins i tot el dia sencer, per la qual cosa tenen molt bona acollida aquestes sortides.
Per fer aquests cursos, se’ls ha deixat els antics ordinadors del punt en cas que no en tinguessin de propis i s’intenta que un cop acabat el curs quedi un espai obert per a que la gent continuï anant, si més no, a revisar el correu o a navegar per internet.
Què destacaries de la feina de dinamitzador?
La gent que entra al punt està molt motivada per aprendre, veuen els seus fills i nets com gaudeixen de tot un món i no es volen quedar al marge. És bonic veure com progressen i com s’il•lusionen a mesura que van aprenent. També s’estableixen i reforcen enllaços socials i no es estrany veure després com es reuneixen per anar a berenar. En aquest cas actuo tant com a professor com a socialitzador.
Un altre tipus d’usuari és qui ve per aprendre per necessitats de feina o qui vol millorar professionalment i necessita nous coneixements en l’àmbit informàtic. Aquests venen al gra i són més exigents. El cert es que em donen més feina doncs m’he de preparar. Utilitzem eines ofimàtiques, com el paquet Open Office i programes de millora i retoc fotogràfic com el Picasa i el Gimp.
I del teu PO?
Crec que tenim una bona afluència d’usuaris, de totes les edats i nacionalitats. No obstant, si hagués de fer un perfil de l’usuari seria una dona d’uns 50 anys. També es l’usuari que ve més sovint i es manté més fidel, doncs entén la seva millora en l’àmbit de la informàtica com un procés regular que no s’acaba mai. Els més joves venen a adquirir coneixements més concrets, què els ajudi a resoldre un problema determinat i un cop ho saben resoldre ja no tornen fins que se’ls hi presenta un altre.
Quan a l’espai diré què és una mica just però suficient. Les màquines crec que s’haurien de canviar cada 3 o 4 anys, doncs reben molts usos de moltes mans diferents.
Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys?
Crec que és un projecte interminable, doncs cada dia surten més eines que en uns anys es fan imprescindibles de tenir. La informàtica evoluciona depressa i els dinamitzadors ens hem de ficar al dia constantment, en només 1 any i escaig ja sento que algunes coses han deixat de ser importants o es poden fer d’un altra manera.
O un programa substitueix a un altre, per exemple el facebook, tot i que no m’agrada, molta gent em pregunta per ell, amb el que m’he de plantejar de substituir la missatgeria instantània, els àlbums web de picasa i inclús el correu de gmail que fins ara utilitzo pel facebook. Són tendències, modes, que no les podem obviar doncs els usuaris estan interessats per elles.
Dolors Segura Puerto
Estudis o perfil: Psicopedagia i estudis específics TICs i Dinamització Social
Edat:S’ha de dir? 44
Punt Òmnia:Vapor Llonch. Sabadell
Anys al Punt o en el projecte: 4 anys
Has creat alguna cosa, un projecte, algo a destacar…
Des de vaig arribar he posat en marxa alguns projectes nous i també noves formes de treballar, compartir… Podria nomenar algunes millores implementades:
– Treballar amb una metodologia que fomenti la autonomía, la iniciativa personal, la col•laboració mútua i la participació dels usuaris en els processos de formació.
– Incorporar la formació on-line, a distància com a part del projecte Òmnia per tal d’afavorir la participació de les persones amb poca disponibilitat horària o amb problemes de mobilitat.
– Una més variada oferta formativa i formats diferents d’activitats. En aquest sentit hem incorporat monogràfics que proporcionen al participant la possibilitat conèixer i d’aprendre d’una manera fàcil aplicacions molt pràctiques. Actualment la oferta formativa dels monogràfics abarca des dels nivells més inicials “Ratolí i teclat” fins a la participació amb eines web 2.0 com els weblogs que fomenten la participació a la xarxa.
– Però si he de destacar algun aspecte dels que sento especial satisfacció és del fet de treballar la inclusió dels participants en el nostre PO. Dic inclusió amb tot el seu sentit, ara els participants, independentment de les seves capacitats o característiques particulars, assisteixen a qualsevol de les nostres activitats. Hi ha un abans i un desprès: Abans s’organitzaven activitats específiques per a les persones que pertanyien a col•lectius amb algun tipus de discapacitats psíquiques o físiques i ara, qualsevol persona participa en qualsevol activitat de les que programem que s’adapti a les seves necessitats. Només hem hagut de canviar la forma en que treballem amb les persones tenir en compte que Tots som especials i tots som diferents i cada un de nosaltres tenim la nostra forma especial d’aprendre. Com a dinamitzadora, intento adaptar la meva forma de treballar a les necessitats i característiques individuals de cadascú. La diversitat ha enriquit el nostre Punt.
– Aconseguir la participació dels joves en la internet web 2.0. En col•laboració amb els tècnics dels programes de qualificació professional per al joves, des del PO han creat uns blocs on comparteixen les seves experiències: Aquí us poso un enllaç des del que podeu accedir als blocs d’aquests joves: http://vapor-pqpi-ptt.blogspot.com/
Què destacaries de la feina de dinamitzador?
El treball amb les persones i grups. L’enriquiment personal i professional que suposa trobar-se diàriament amb un grup de persones a les que pots oferir el teu suport i alhora tot el que nosaltres com a dinamitzadors i dinamitzadores re-aprenem continuament amb el contacte amb els usuaris.
Per mi el millor és finalitzar cada dia sabent que has contribuït en la millora de les competències de les persones i alhora, granet a granet, també contribuïm en la millora de la societat en general. Saber que l’esforç que fem en autoformació, per voler estar sempre al dia en les TIC, per adaptar de forma continua la nostra manera de fer, els materials que utilitzem, el disseny de les activitats per tal d’ajudar a l’aprenentatge i a la participació de TICs i amb TICs, entre un llarg etcètera, es veu molt compensat amb la satisfacció que sentim al veure l’evolució personal, professional i social de les persones que formen part del nostre Punt Òmnia.
I del teu PO?
Del meu PO destacaria el fet de que no és nomes un lloc on les persones venen a formar-se i a utilitzar les TIC. El nostre Punt Òmnia, és un recurs a disposició dels ciutadans i entitats on tothom pot participar, col•laborar i demanar col•laboració, on les TIC es l’eina necessària i l’eix comú per a desenvolupar altres aspectes de caire més social. La seva ubicació, dins de Promoció Econòmica facilita molt el treball conjunt amb entitats socials. La nostra accessibilitat a tots els recursos de la ciutat fa que el nostre Punt Òmnia sigui un enllaç per a col•laborar en diferents projectes socio-laborals. És un lloc on tothom hi té cabuda.
Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys?
Significa la construcció acurada i l’evolució d’un projecte i alhora la voluntat de continuar avançant en aquest projecte tant i tant necessari.
Isabel Becerra
Estudis o perfil: llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació. Art-terapeuta
Edat: 41
Punt Òmnia: Sant Vicenç dels Horts-Sant Josep
Anys al Punt o en el projecte: 2 anys
Has creat alguna cosa, un projecte, algo a destacar…
Quan vaig començar al Punt els meus objectius, més immediats, van ser, per una banda, posar en marxa el seu funcionament, ja que és un Punt de nova creació. D’altra banda, crear una plataforma d’usuaris “fidels”, participatius i implicats al projecte.
Al mateix temps, estava atenta a desenvolupar un estil propi, d’acord a la meva forma de fer i amb les necessitats dels usuaris del poble. Ara, després d’aquest temps, el Punt funciona amb tota normalitat, hi ha un grup d’usuaris fidels (participen de forma voluntària i comparteixen les seves habilitats amb altres usuaris, continuen venint a l’accés lliure, a sortides i per ells el Punt és un lloc important on poden ocupar part del seu temps de lleure d’una manera creativa i formativa, a la vegada que els serveix de punt de trobada i relacions socials) i he creat un estil on predomina l’entusiasme per aprendre, la alegria de compartir, la creativitat, gaudir de la part artística de cadascú i de la resta dels usuaris i l’autoestima que dona aprendre les Noves Tecnologies interactuant amb la part més creativa i artística de les persones.
El primer projecte va ser la creació d’un “llibre de vida” amb un grup de gent gran. La finalitat d’aquest taller va ser la elaboració, mitjançant les noves tecnologies, d’un llibre en què expliquen les seves vivències més significatives (records de la infantessa, records sonors, tàctils, auditius (sentits), records de la vivència d’immigració.
Un altre projecte va ser la creació d’una obra de teatre.
El treball de la reminiscència concretat a un “llibre de vida” es concreta a través de la creació d’un escenari a on un tren de vapor que duu als protagonistes del passat fins al present, a on els infants, els néts que representen el futur, esperen en una estació de tren escoltar històries de la vida de diferents viatgers que encara tenen molt a dir. Millor encara: ho volen dir. El grup de gent gran que va fer el llibre de vida i alguns usuaris més que s’afegeixen amb entusiasme, fan una obra de teatre per explicar la seva vivència d’immigració.
I els infants i els joves que assisteixen al Punt, què també participen a la obra de teatre i en la preparació del decorat, són els dipositaris de la memòria històrica i de la reflexió sobre el perquè de la immigració: Què mou una persona a deixar tot el que coneix i estima? Quina relació existeix entre els immigrants de llavors i els d’ara?
Amb aquest projecte he après que el fet d’aprendre les Noves tecnologies amb fils conductors creatius i que responen als interessos dels usuaris fa que l’aprenentatge sigui més enriquidor, possibilita la participació, la cohesió social i ciutadana (al teatre han participat diferents associacions, entitats, escoles i ciutadans del poble aportant objectes antics, fins i tot, ens han deixat una gallina!), facilita els processos d’integració de persones amb disminucions psíquiques i, en definitiva, arribes més enllà del Punt (a veure el teatre va vindrà molta gent del poble).
Les arts que han estat utilitzades juntament i recolzant a les Noves Tecnologies han estat: teatre (Clown), pintura, veu, música i escriptura.
He fet un vídeo de record i per compartir-ho explicant breument el procés i retallant la obra de teatre per que va ser d’una hora. Ho podeu veure a: www.blip.tv/file/2300359 i a la pàgina web de Òmnia.
L’últim projecte ha estat: “Una revista per tothom”. Ha estat un taller motivat i iniciat des de usuaris que venen a l’accés lliure. Els mateixos usuaris l’han organitzat, cadascú s’ha ocupat d’una secció, hem tingut de tot: bellesa natural, vivències, contes, naturalesa (“el nostre riu Llobregat encara està viu”), poemes, plantes, salut natural (la menopausa), música moderna, cançoner, remeis naturals, humor i mascotes.
Els textos són, en la seva majoria propis i originals dels usuaris.
Què destacaries de la feina de dinamitzador?
Podríem preguntar-nos que vol dir el verb dinamitzar. Per mi, dinamitzar és donar empenta, dinamisme, té que veure en ser canal de la comunicació formant als usuaris, al mateix temps, a desenvolupar-se a un món canviant, on els mitjans de comunicació canvien i a una gran velocitat. Penso que els dinamitzadors/es som facilitadors de coneixements i acompanyem en un procés d’aprenentatge de les Noves Tecnologies. Però, evidentment, la nostre tasca va més enllà de la superació de la bretxa i la alfabetització digital. Penso que el color i la nota musical que ens caracteritza i que fa que la nostra aportació tingui un valor únic és la metodologia (particular, flexible i adequada als grups) de cada dinamitzador/a aplica al seu Punt i en quant a la aportació i relació amb els usuaris. La paraula dinamitzador/a té aquesta connotació important, que mai hem d’oblidar, per que és la nostra aportació original i pròpia a la societat: dinamitzem a persones, per tant, tenim en compte a les persones en la seva globalitat: formació, la seva vessant social, orientació laboral i autoestima personal. Penso que els dinamitzadors/es tenim una versatilitat, creativitat i adaptabilitat a l’hora de desenvolupar la nostre tasca que ens diferència de la resta de formacions “més acadèmiques” que fa que el nostre treball sigui ric i molt valuós per la societat que vivim avui en dia.
I del teu PO?
El meu Punt Òmnia és un lloc realment dinàmic, on hi ha un grup de persones que venen pel fet de sentir-se bé, de aportar, de comunicar-se, de passar-ho bé, de trobada amb altres, de sortida i refugi de situacions difícils (problemes familiars, d’atur, estrés…), on les persones es formen a les Noves Tecnologies amb motivació i interès, alguns pel fet de formar-se, altres per estar més a l’alçada dels fills/es, per no quedar-se fora de l’era digital, molts per aprendre, complementar coneixements i tenir una base a nivell professional.
Al meu Punt hi ha entusiasme, frescor, qualitat humana i molta creativitat. Penso que l’aprenentatge
s’ha de acompanyar d’alegria, de joc i de renovació. Cada dimecres, després de l’accés lliure, un grup de gent gran acostuma a portar coses per esmorzar junts. Alguns que pateixen soledat han trobat amics i persones de la residència de malalts mentals, que esta a prop nostre, s’afegeixen al grup.
Als adults, la formació té una connotació més formal, però molts participen a sortides, als recitals de poesia de Sant Jordi (aquest any eren 35 persones) i altres activitats amb un aire més informal. Els joves, sobre tot les joves, parlen de les seves coses i preocupacions i el que en un principi va ser anar a l’Òmnia a xatejar i cercar informació pel Institut s’ ha ampliat en l’activitat “parle’m” lloc de trobada on els joves dirigits per la dinamitzadora exposen dubtes i interrogants que els preocupa. També s’ha convertit, últimament en un espai de creació de “video-clips” per atraure als joves mitjançant la música que tant els agrada.
Al meu Punt està ubicat dins d’un Casal Cívic amb el que em sento recolzada, per la creació del teatre, per exemple, tot el que he necessitat ha estat al meu abast: pintura, sales pels assaigs, escenari, materials, horaris… fins i tot recolzament moral i aportació d’idees. Es important que els professionals que tenim a prop, els coordinadors, presidents d’associacions o responsables ens facilitin, ens ajudin, confiïn i flueixin a la filosofia d’Òmnia i que puguem treballar en equip.
Què significa per tu que Òmnia arribi als 10 anys?
Per mi significa que Òmnia ja no és un projecte, és una realitat bé palpable i que té solidesa. Jo només fa que estic a l’Òmnia des de fa dos anys, però des de la distància de la persona que no ha viscut els inicis, valoro molt que en tot aquest temps, s’hagi mantingut una filosofia. Valoro la sensibilitat, humanitat i les ganes de fer-ho bé que, malgrat que és subtil, sento que està al voltant del projecte Òmnia, tant per part dels responsables com dels meus companys.
Trobo que la societat no coneix, com caldria, la nostra tasca i molta gent no coneix què és un Punt Òmnia. Penso que des de l’administració caldria fer una difusió més amplia de aquest servei que té moltes possibilitats i potencialitats però no és prou conegut encara, malgrat el temps que ja funciona i dels esforços de difusió que cada dinamitzador/a fa des de el seu Punt. Nos facilitaria la nostre tasca de difusió dins del nostre territori i el reconeixement que, tampoc a nivell de condicions laborals i remuneració econòmica tenim, per un servei formatiu i social, que implica una pluralitat de tasques, de capacitats i de valors, que estic convençuda que els dinamitzadors portem a terme, en el dia a dia, amb entusiasme, responsabilitat i entrega.
Crec que ara és un moment de replantejaments i de revisions, de valorar quines coses funcionen i quines poden millorar, per tal d’adaptar-nos als canvis que la societat està patint. I aquí, els dinamitzadors hem de estar presents i tenir protagonisme per que són els que realment coneixem la nostra tasca.
