Roger Príncep Vallvè
Edat: 28
Punt Òmnia: Vilallonga del Camp
Anys al Punt o al Projecte: 9 mesos.
1.- Coneixies el Projecte abans de treballar de dinamitzador d’un Punt Òmnia?
Si, al ser educador social havia sentit a parlar del Projecte però desconeixia el seu funcionament i què fer diari.
2.- Què destacaries de la teva feina com a persona dinamitzadora?
La capacitat d’adaptació a nous materials, la facilitat de gestió de grups i espais i saber treballar a persones de diferents edats i característiques.
3.- Què destacaries del teu Punt Òmnia?
Al estar en un poble petit, el servei de seguida ha esdevingut popular i això ha fet que molta gent s’hagi interessat a participar facilitant l’engegada del projecte.
4.- Què significa per a tu que Òmnia hagi arribat als seus 10 anys?
Vol dir que és un projecte sòlid que amb el temps ha anat millorant i evolucionant, també que la gent que hi treballa està implicada i sobretot que els participants valoren molt bé el que han après i la funció social i formativa del mateix servei.
5.- Has creat algun material, un projecte o quelcom a destacar?
De moment destacaríem un projecte que estem acabant d’engegar que pretén fomentar en joc saludable i les relacions familiars a través d’activitats i exercicis que s’han de realitzar en parella o petits grups.
En Pere Angrill és un històric de la Xarxa Òmnia. Històric, perquè va començar el 1999, en el primer dia en què aquest programa es va posar en funcionament. I així ha estat fins ara, fins aquest estiu del 2011 en el que en Pere ha decidit posar punt i final a la seva etapa com a dinamitzador del Punt Òmnia de l’Esplai La Fàbrica de Can Tusell a la ciutat de Terrassa. Han estat 12 anys que han donat molt de si, i des d’aquí el volem acomiadar amb un modest homenatge en forma d’entrevista:
1) Com era la Xarxa Òmnia quan va començar?
Com qualsevol projecte a l’inici. Començàvem de zero amb tot el que comportava. Per això els dinamitzadors participàvem cada setmana a una formació o sessió adreçada als diferents àmbits d’actuació, ja que llavors no existia encara la formació d’extensió universitària que tenim ara. No teníem els materials que hi ha ara, els havíem de crear nosaltres.
2) Tu que l’has vist evolucionar, què en destacaries d’aquesta evolució?
Ara hi ha molta més informació gràcies a la feina de tota la gent que treballa al projecte en general i dels dinamitzadors en particular, durant tots aquests anys. L’experiència a dia d’avui és molt gran i enriquidora i és un gran suport per als nous dinamitzadors, els quals ja tenen infinitat de recursos al seu abast, i uns objectius i metodologies més acurades amb el bon funcionament del projecte, que s’han anat adaptant i reformulant en tot aquest temps.
Però per altra banda, cal lamentar que aquesta evolució no s’ha notat gaire en el fet de dignificar la figura del dinamitzador (d’ell en depèn l’èxit del projecte allà on es porti a terme) i d’entendre l’autèntica essència del projecte, tant per part dels responsables màxims com d’algunes entitats.
3) Si t’haguessis de quedar amb un únic record, quin triaries?
Sense cap mena de dubte, la gent que ha passat pel Punt.
4) En la teva opinió, quins són els punts forts i els punts dèbils de la Xarxa Òmnia a dia d’avui?
El punt fort és tota l’experiència acumulada durant aquest temps i que segueix sent un projecte imprescindible, doncs encara hi ha molta gent al marge de les noves tecnologies, a part de que aquestes evolucionen constantment. També és un punt fort la gran importància que ha adquirit el projecte a nivell de desenvolupament comunitari i de lloc de referència per a la gent.
Un punt feble és la seguretat del dinamitzador, si no s’enforteix, contínuament hi ha canvis de dinamitzadors, els quals afecten al desenvolupament del projecte, com a qualsevol projecte de desenvolupament comunitari, doncs és important el treball a llarg termini amb l’actuació d’un dinamitzador que s’acabi convertint en un referent al barri.
Un altre punt feble és la forma d’interpretar el projecte per part d’algunes entitats, que crec no casa gaire amb la seva realitat.
I en general, la incertesa, el futur; el projecte no està assegurat a llarg termini i l’actual situació de crisi encara empitjora aquesta sensació d’incertesa.
5) … i cap a on hauríem de caminar?
Buf, crec que ja m’he enrollat prou, no?
Molta sort en aquesta nova etapa, i moltes gràcies per tot el que has aportat a aquest projecte i a les persones que el fan possible!!
