El dia 28 de novembre va tenir lloc a Cervera, la darrera de les Jornades al territori que s’han realitzat durant aquest mes. En aquesta jornada, que ha comptat amb 14 participants (dinamitzadors/ores, tècniques dels serveis d’inserció i de coordinació i seguiment i el Cap de secció de l’Òmnia de la Direcció General), es va tractar el tema del treball en xarxa.
Ens va donar la benvinguda a la Seu del Consell Comarcal de la Segarra el Sr. Josep Maria Puig que valora molt positivament el treball que es realitza des del punt i també la trobada dels diferents territoris.

Comencen les presentacions i la primera és a càrrec de l’amfitrió. En Josep Lluís Turuguet, dinamitzador del Punt Òmnia Seu Comarcal de la Segarra, ens explica el projecte de crear xarxa al territori. Perquè a la Segarra el Punt Òmnia també arriba als pobles.
Amb en Josep Lluís vam contextualitzar el que és l’Òmnia i els eixos que treballa per a passar a veure els projectes que l’ajuden a treballar aquests eixos amb les persones que s’apunten als cursos que realitza pels pobles.
En coordinació amb els diferents ajuntaments en Josep Lluís es desplaça a les poblacions de la Segarra i realitza formacions a través de la fotografia. Aquests projectes de fotografia el permeten treballar amb persones de diferents nivells però alhora el permeten tractar molts aspectes de la informàtica, així com el fet comunitari. Allà on va necessita de l’aula amb equipaments informàtics. En algunes de les poblacions hi ha escoles o biblioteques que tenen aquest material però en d’altres ocasions ell desplaça el maquinari per a poder muntar una aula.
Aquestes formacions són molt ben acollides. Però només pot realitzar formacions a 5 poblacions anualment, així que és un projecte a llarg plaç.
Tot aquest projecte va ser molt engrescador pels assistents i alhora ens va permetre debatre sobre diferents aspectes com els drets d’imatge (per exemple, amb imatges antigues on no sabem qui són les persones que hi apareixen i fins i tot potser ja no hi són), també aspectes d’estructura i organització per a la realització d’aquestes formacions fora del punt.
Un aspecte important també és què passa al punt quan el dinamitzador està a algun poble fent formació. En el cas de la Segarra s’aprofita aquestes formacions per a moments de cessió d’espai.
Vegeu la presentació:

La segona experiència que vam escoltar ens la va oferir l’Eugim Núñez del Punt Òmnia de l’Associació Futur de Lleida. En el seu cas, ens parlava d’un altre tipus de xarxa, de la xarxa entre Punts Òmnia per al treball diari del punt.
L’Eugim planteja d’entrada diferents aspectes que el van preocupar de l’Òmnia, el treball en xarxa i la falta de visibilitat. I va arribara la conclusió que per aconseguir aquest treball en xarxa ho hauria de fer a través de la coordinació amb els altres òmnia i això a la llarga els ha donat aquesta visibilitat.
Ens passa el vídeo de presentació dels punts Òmnia i ens explica com es desenvolupa i en què consisteix aquest treball coordinat.
Partint de la idea que el dinamitzador és el punt Òmnia en si mateix, han evolucionat el concepte de dinamitzador al de dinamitzador dinàmic, de manera que aquest pot anar al punt d’un company i ajudar-lo, mentre en el seu es dóna una cessió d’espai a alguna entitat.
Això els ha permès creuar informació, creuar esforços, repartir tasques, col·laborar. A més, presentar-se a les entitats com un col·llectiu els dóna més força que fer-ho sols com a un únic dinamitzador.
Alhora això els ha aportat beneficis: des-estrés, major concentració, major qualitat de projecte, més visualització a la XO, s’augmenten les qualitats, es minimitzen les debilitats.
Amb tot això es fan més visibles i més entitats els contacten de manera que han aconseguit un dels principals objectius plantejats.
Aquí pots veure’n la presentació:

Després d’això van sortir coses interessants com la realitat territorial i la quantitat de Punts Òmnia Rurals que tenen més difícil el paper de dinamitzador dinàmic, el problema de les xarxes sobre el traspàs d’informació, la necessitat d’una missió en el territori o fins i tot la necessitat d’una maleta de presentació dels Òmnia per a les entitats amb les que es relacioni.

Després d’aquests exemples de xarxa tant interessants ens vam repartir en dos grups i vam debatre sobre el treball en xarxa, els seus pros i contres i les maneres de treballar en xarxa que podrien resoldre les dificultats que es plantejaven, després de dibuixar diferents tipologies de xarxes (neuronals, centralistes, informàtiques,…) vam poder posar en comú el que veieu a continuació:

Pots descarregar-te aquest document aquí en PDF