Quan parlem d’ocupabilitat, hem de fer un esforç per anar més enllà de conceptes habituals que acostumem a tenir molt interioritzats, com ara “recerca de feina” o “elaboració de CVs”. El món del treball ha canviat, i les formes per accedir a una feina també. Amb la irrupció de les TIC a l’esfera pública, és a dir amb la seva socialització massiva, el correu electrònic va esdevenir una eficaç eina per a la difusió del CV i el contacte directe amb múltiples contractants. De la mateixa manera, la irrupció de portals de recerca de feina especialitzats, va facilitar les possibilitats de contactar entre persones que cerquen feina, i d’altres que n’ofereixen, evitant d’aquesta manera, les empreses de treball temporal i els serveis públics d’ocupació, precedits ja en aquell moment d’una, sovint merescuda, mala fama entre la població.
Aquestes noves formes que hem descrit més amunt, en cap cas no podem dir que hagin deixat de ser vàlides. De fet, possiblement estaríem d’acord en afirmar que a dia d’avui concentren la majoria de connexions a la xarxa amb la finalitat de cercar feina. Amb tot, el que aquí volem destacar és el fet que la xarxa ha possibilitat un nou pas en l’àmbit de l’ocupabilitat, gràcies en bona mesura a la irrupció de les xarxes socials. Sense cap mena de dubte, en la mesura que aquestes ens apropen entre persones, entitats i organitzacions de tota mena, han esdevingut un nou canal de comunicació multidireccional que, a més, ha possibilitat l’adveniment de xarxes especialitzades. En aquest context volem destacar un parell d’eines web gratuïtes que resulten d’especial interès per fomentar l’ocupabilitat: Nockin i Identy.me.
Nockin és una xarxa social que es defineix com a buscador social de serveis entre persones. I el “joc” consisteix en el següent: qualsevol persona es pot donar d’alta, descrivint les seves habilitats i els serveis que pot oferir, alhora que indica les seves dades de contacte i les categories que el defineixen, així com fotos i vídeos si és que en té. D’aquesta manera, la resta de persones usuàries de la xarxa el podran trobar, afegir-lo com a preferit i, si és el cas, contactar-hi per demanar-li els seus serveis. Serveix això per trobar feina? Doncs és molt possible. La majoria de persones usuàries d’aquesta xarxa la utilitzen amb aquesta finalitat, si¡ bé també es podria entendre com un banc del temps virtual.
L’altra eina que us comentava abans, Identy.me, és una targeta de visita virtual. De la mateixa manera que durant anys han proliferat les targetes de cartró amb els dades de contacte, amb la web 2.0 el que necessitem és un enllaç des del qual obtinguem tota la informació que una persona hagi volgut compartir: dades de contacte, lloc de treball, llengües, fotografies i, per descomptat, els seus comptes a les xarxes socials. D’aquesta manera, amb un sol link, ens podem presentar en aquest nou món laboral caracteritzat pel seu caràcter virtual.
Maurici Jaumandreu Tècnic territorial de la Xarxa Òmnia
