Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia

Monells (http://ca.wikipedia.org/wiki/Monells) està situat a 30 Km de la ciutat de Girona.
És una entitat adherida a les poblacions de Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura. Hi viuen unes 180 persones de les quals poques són joves o infants. La seva gent viu majoritàriament de l’agricultura i la ramaderia i per tant, el funcionament del PO s’ha hagut d’adaptar als seus horaris i necessitats.Tan sols està obert 14 hores setmanals però són les hores justes per tal de tenir presència i ser útil a la seva població.

L’Almudena fa un parell d’anys que torna a estar al Punt i adapta els horaris de la formació a cada persona, d’aquesta manera tothom pot anar al seu ritme, sense preses i pas a pas i,  la gent gran ho agraeix i gaudeixen anat al Punt. De fet davant la diversitat cal trobar la formula per fer que cada Punt avanci cap al seu èxit.

Les necessitats dels participants són molt diferents a les que ens podem trobar a un PO de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o qualsevol nucli urbà.El dia que vaig anar a reunió, un senyor intentava trobar flassades per les vaques. Un pagès l’hi havia dit que a Internet tot és més barat. Esperem que les hagi trobat i que ara les vaques dormin ben calentes!

Núria Perpinyà TTO Girona i Catalunya Central

Related Images:

El passat dia 2 de Març, ens varem reunir amb les persones dinamitzadores del Punt Òmnia d’Amposta, la Teresa i el Cristian i, em va captivar molt el bon treball que fan. A la ciutat d’Amposta, igual que la resta de Catalunya, hi ha molts col·lectius que no tenen accés a les noves tecnologies (immigrants, malalts mentals, certes entitats del territori, persones amb problemes d’addiccions…).

Des de la Fundació Montsià i amb l’oportunitat que significa poder desenvolupar el projecte Omnia, volen que aquests col·lectius que per diversos motius queden exclosos, i no tenen accés a les noves tecnologies, puguin gaudir-ne i treure’n profit. Els dinamitzadors comenten: “Des de la nostra realitat en concret,  el col·lectiu de malalts mentals és un col·lectiu que hem treballat de manera especial donat la manca de recursos existents al territori.   Durant aquest any hem organitzat tota una sèrie d’activitats i col·laboracions amb la Fundació Pere Mata, entitat que treballa en persones amb malaltia mental”.  Han col·laborat i realitzat activitats amb la terapeuta responsable de les persones hospitalitzades, amb la responsable del centre de dia, amb la treballadora social que s’encarrega de la unitat d’aguts i subaguts, i amb el treballador social que porta casos que no assisteixen al centre diàriament.

S’ha establert òmnia com un recurs pont entre el règim tancat hospitalari i el poder anar reinserint a l’usuari a la vida quotidiana.  Venir a Òmnia acompanyats per la terapeuta (sempre sota la vigilància del psiquiatres corresponents) ja significa sortir al carrer, i a partir d’aquí, el que es pretén és que cada cop els usuaris prenguin més autonomia.  Des d’aquest grup acompanyat ha d’anar integrant-se a un grup “normalitzat” de persones que venen del carrer.

Miriam G. TTO Camp Tarragona i Terres del Ebre

Related Images:

Fa alguns dies es va celebrar a Barcelona un debat amb el títol “TIC una gran oportunitat per a les persones amb Diversitat Funcional”. Més enllà de les reflexions que van aparèixer a la jornada, i pensant en la realitat del projecte Òmnia i sobretot dels punts que conec i que m’està tocant conèixer en les meves reunions de coordinació, la conclusió és que encara ens queda molt per fer en aquest sentit i que com d’altres vegades cal recollir l’experiència de moltes persones dinamitzadores en aquest àmbit.

Les mancances són moltes: els dinamitzadors no disposen d’una formació adequada i tampoc les sales estan preparades en la majoria de casos. Fora d’alguns punts que tenen alguns elements de maquinari i ajudes tècniques per millorar l’accessibilitat d’un dels 8 ordinadors de la sala, la resta ni tan sols tenen configurades les opcions d’accessibilitat de Windows o GNU/Linux, i el que és encara pitjor, moltes persones dinamitzadores no saben que disposen d’aquestes opcions. Cadascú s’ho fa com pot i intenta donar resposta a les necessitats que sorgeixen de forma més o menys encertada.

Seria interessant treballar en aquesta línia perquè la necessitat hi és: malalts mentals, discapacitats psíquics, i moltes persones amb diversitat funcional accedeixen al punt i hauríem de ser capaços d’oferir algunes respostes si volem que el projecte sigui coherent amb el seu nom. Obrir una línia de treball entre els dinamitzadors sobre temes d’accessibilitat al propi ordinador, als materials de consulta i suport als cursos, als espais webs de difusió… donaria qualitat a la nostra tasca i també a la del projecte.

Aviat, quan el procés de coordinació s’engegui completament, iniciarem els espais de treball col•laboratiu entre les persones dinamitzadores, que independentment de com es diguin seran una oportunitat per compartir i construir coneixement, i penso que és bona proposta el treballar aquests temes. Potser llavors podrem començar a parlar d’un projecte per tots podent obrir la sala a multitud d’entitats i centres que treballen amb aquests col•lectius amb una millor i més adequada oferta d’activitats i recursos. Ja hi ha molts punts que treballen la Diversitat Funcional, com sempre, el coneixement hi és però s’ha d’organitzar i compartir. Comencem?

Gabriel González.
TTO Barcelona

Related Images: