Entre el 14% i el 20% dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals s’afegeixen a aquesta altra necessitat educativa com a dèficit d’atenció per hiperactivitat, dificultats de l’aprenentatge o trastorn autista, el que “dificulta encara més la seva detecció i intervenció”, segons la psicopedagoga Mónica Fernández.
El grup de recerca d’altes capacitats de Col·legi de Pedagogs de Catalunya, que coordina Mónica Fernández, ha elaborat un estudi sobre aquest fenomen, conegut com a ‘Doble Excepcionalitat’ i que “a Espanya encara està poc estudiat”, ha explicat Fernández en un entrevista amb Efe.
L’estudi Altes capacitats i altres transtorns: la doble excepcionalitat és una recerca documental qualitativa feta a partir de la bibliografia d’altres països on la ‘Doble Excepcionalitat’ està més documentada, ha detallat Fernández.
Les altes capacitats “poden ser més o menys reconegudes” entre el professorat però si els afegim “alguns desordres d’aprenentatge, queden emmascarades”, ha alertat. L’objectiu de la docència és que tots els alumnes “assoleixin el seu màxim potencial” i per això el treball vol ser una guia que ajudi a identificar els alumnes doblement excepcionals i que en faciliti la intervenció educativa, ha argumentat l’experta.
Entre els alumnes amb doble excepcionalitat, els més nombrosos són els que sumen altes capacitats i Trastorns de l’Aprenentatge (TA) com dislèxia o discalculia, segons l’estudi. Al no resoldre aquestes habilitats considerades bàsiques i, per tant, “no respondre a l’estereotip d’estudiants amb altes capacitats”, els docents “tendeixen a acusar a aquests alumnes de no esforçar suficient”, adverteix el treball.
Entre els alumnes amb doble excepcionalitat, els més nombrosos són els que sumen altes capacitats i Trastorns de l’Aprenentatge (TA) com dislèxia o discalculia
Segons la guia, els trets que caracteritzen la majoria d’aquests alumnes són habilitat de raonament abstracte, sofisticat sentit de l’humor amb domini de metàfores, analogies i sàtires. Altres dels seus trets són perfeccionisme, àmplia varietat d’interessos i molta frustració i ansietat derivats de la distància entre la seva expectativa d’èxits i l’execució final.
Al avaluar al marge de les altes capacitats s’haurien de fer proves específiques per a la dislèxia i la discalcúlia valorant qualitativament les respostes, recomana el document. L’estudi proposa valorar la capacitat d’aquests alumnes per sobre de les dificultats i orientar-los per a compensar-les.
Per la seva banda, els alumnes amb TDAH, si presenten altes capacitats, controlen millor la seva atenció i davant estímuls motivadors es concentren durant un temps considerable i de manera productiva, revela el treball. Aquests alumnes poden patir depressió, dificultat per a ser acceptats, sentiments d’exclusió i normalment el seu rendiment acadèmic serà molt inferior a el del seu potencial d’aprenentatge, segons l’estudi. Per contra, solen ser alumnes molt creatius en els quals la identificació primerenca és crucial, adverteix l’experta.
L’estudi proposa valorar la capacitat d’aquests alumnes per sobre de les dificultats i orientar-los per a compensar-
Mantenir expectatives elevades en aquests alumnes que augmentin la confiança en si mateixos i utilitzar les TIC perquè “normalment són àrea d’interès per a ells” són algunes recomanacions.
Els alumnes amb altes capacitats i Trastorn de l’espectre autista (TEA) presenten un ampli maneig de l’vocabulari, dificultat amb el pensament abstracte i preocupació pels altres tot i ser crítics amb ells mateixos, destaca l’estudi. Aquests alumnes processen la informació d’una manera lenta, obsessiva i sobreexcitada, i tenen sota autocontrol i autoconfiança. Per tractar-, l’informe recomana potenciar les habilitats socials, establir una rutina a classe i recursos com treballar la ironia escrita en els còmics o obres d’humor.
Si voleu llegir tot l’article sencer, visiteu la la font clicant aqui
