Ens llevem al matí i una de les primeres coses que fem és mirar el mòbil o la tauleta. Poques hores de desconnexió i ja tenim un munt d’avisos de Twitter, Facebook, de qualsevol apli de notícies, així com també missatges d’amistats, de família, de la feina, al WhatsApp, Telegram, Signal …
Les xarxes socials estan guanyant terreny als mitjans de comunicació tradicionals
De fet, a Catalunya, gairebé la meitat dels catalans escollim aquests canals per informar-nos; i entre la gent més jove, aquest percentatge creix fins al 75%. Els mitjans de comunicació, fins ara de capçalera, han estat substituïts per les xarxes socials, que ens faciliten un flux continu i inesgotable d’informació en aparença neutre. Però, ho és realment?
En realitat, tots som conscients que cada cop és més difícil destriar la informació de l’opinió o, senzillament, de la mentida. Nous conceptes com fets alternatius, post veritat, fake news, click baiting, hoaxes, spamming, bombolles de filtres, algoritmes … semblen creats expressament per dificultar el nostre accés a informació veraç.
Estar ben informat costa, però ara sembla més difícil que mai
Com podem saber que allò que ens entra a la pantalla, segurament de la mà d’una persona que coneixem i en qui confiem, és una informació fidedigna o ens trobem davant d’una notícia falsa? 
| En primer lloc, necessitem temps i distància. Vivim en un context comunicatiu d’immediatesa que no ens permet digerir totes les informacions que rebem, multiplicades i amplificades per les xarxes socials. Qüestionar la credibilitat de la informació que ens arriba requereix, si més no, una lectura que vagi més enllà del titular, l’entradeta i la fotografia. |
 |
Els mitjans de comunicació recognoscibles, les fonts d’informació d’autoritats en la matèria, tots els organismes que faciliten informació de servei compten amb perfils a les xarxes socials. Seguir-los i prioritzar la informació que rebem a través seu sempre és bona idea (Mossos, Direcció General de Trànsit, 112, etc.)
| No menystinguem el nostre instint, que ens ajuda a estar alerta: moltes vegades a primer cop d’ull intuïm que darrere d’un titular cridaner hi ha interessos comercials o polítics, o que, simplement, es tracta d’una broma. |
 |
Si dubtem, hi ha altres recursos que podem aplicar
| D’entrada, contrastar amb altres fonts d’informació és una forma ràpida de verificació. Tenim un sistema comunicatiu plural i seria molt estrany que una notícia la donés un únic mitjà i ningú més se’n fes ressò. |
 |
| També ens podem fixar en l’adreça d’on prové la informació: si no la reconeixem i/o porta un domini que tampoc no ens resulta familiar (comptant que cada país té els seus i que a Catalunya els més usuals poden ser .cat, .es, .com, .org, .eu, etc.) potser és millor no clicar-hi. |
 |
| Hem de tenir present que no és el mateix una empresa periodística que respon a una responsabilitat editorial, que un blocaire o un youtuber, que no estan sotmesos al mateix codi ètic. És necessari saber distingir entre informació, màrqueting, propaganda, etc. |
 |
Els titulars absurds o escandalosos acostumen a ser reclam per sumar clics (tècnica coneguda com click-bait), és a dir, perquè l’emissor obtingui beneficis econòmics. Cal tenir-ho present abans de clicar-hi.
| Igualment, hi ha webs satíriques que tenen aparença de mitjà d’informació i, si només llegim el titular a través de la pàgina web ens pot portar a engany. Si no coneixem la pàgina i ens genera dubtes, podem consultar l’avís legal que es troba a la part final de tots els webs. |
 |
Les notícies que prometen cures miraculoses, alerten de desgràcies planetàries o de teories de la conspiració acostumen a ser dreceres a webs que inciten al consum de productes fraudulents i la informació sol estar falsejada. Abans de creure’ns la informació o de comprar el producte és millor consultar amb experts.
| Cal que anem amb compte amb les notícies que es difonen i que contribuïm a escampar per xarxes de missatgeria com WhatsApp o Telegram i que no provenen de mitjans o capçaleres conegudes, ja que acostumen a ser falses. Una pista: solen estar mal escrites i farcides de faltes d’ortografia. Abans de reenviar-les, pensem-hi. |
 |
De vegades les notícies falses són divertides i ens fa gràcia reenviar-les, però és millor no ser còmplices en la seva distribució. Pensem en la dita de calumnia que alguna cosa queda. Hi ha informacions que poden perjudicar irreparablement el prestigi de persones o institucions.
Recordem el que hem dit abans, estar ben informat costa. Una dieta mediàtica sana hauria d’incloure l’obtenció de la informació a través de diversos mitjans (ràdio, televisió, premsa, internet) i la capacitat de contrastar les notícies. Amb la formació i la pràctica anirem incorporant eines que ens ajudaran a interpretar de forma crítica les informacions que rebem. Parlar-ne en família també pot ser un bon antídot per evitar empassar-nos mentides o mitges veritats.
Més info: https://www.educac.cat/families/fake-news-com-les-podem-detectar
